diumenge, 25 de gener de 2015

Carmen


Fiction department
1960's

Yo sólo quiero tu afecto. No quiero más vampiras de extrarradio ni criptohippies ni sacerdotisas del mal. Deseo un tigre postrado a mis pies con la delicadeza de lo japonés. Ojalá escuchase voces, ojalá fuese un teléfono.
Se de una chica especial. En la biblioteca tras el mostrador atiende gentil y con suma diligencia me resuelve toda petición. Encuentra a Jorge, Adolfo, Silvina, Jardiel, Félix, Miguel, Ramón... sin mayor dilación.
No es un ángel ni una reina, solo campesina con clase. Es mi amor, mi dulce amor, mi secreto amor. La veo allí meditabunda como monja en su celda. Ella me da lo que no hay. Lo que ella me da no lo puedo hallar pues las chicas de hoy que van por ahí son tan gélidas que deben tener sangre esquimal. 
Carmen
Los caramelos

Los caramelos
Esconde tus alas en la torre fantasma

Madrid: Discos Walden, 2014.

- Juan Monge: ¿Qué te llevó a versionar Karen de los  Go-Betweens para convertirla en Carmen?

- Charlie Mysterio: La imagen de una bibliotecaria como monja de clausura me parece fascinante. Las chicas que leen mucho son realmente las más peligrosas.*

 * Monge, Juan. Los caramelos: éxodo sentimental
[Entrevista a Charlie Mysterio]. Rockdelux, núm. 335, gener 2015, p. 16.

[Foto: George Zimbel]

[Torontoràdio: Los caramelos: Carmen]

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Reconec el meu total desconeixement de Los Caramelos, per tant, no goso dir res. En tot cas, la imatge de la bibliotecària m'és prou suggeridora, com dius haver vist a Bereshit en la meva sèrie "Biblioteques per dins" I de bibliotecàries-monja en tinc experiència.

Toronto ha dit...

Uf, Enric! He fet una repassada a la teva sèrie d'apunts sobre biblioteques i bibliotecàries i he quedat ben sorprès! Positivament, és clar. I és un món que conec una mica. Un dia m'has d'explicar d'on et ve aquesta (una més!)passió. De moment la comparteixo i qui vulgui, aquí en té la porta d'accés: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/search/label/biblioteques%20per%20dins

Enric H. March ha dit...

Inicialment, perquè la primera vegada que em vaig plantejar estudiar alguna cosa vaig voler ser bibliotecari, però al final em vaig fer enrere. Era, a més usuari de la biblioteca del barri des de molt petit. Més endavant, vaig topar amb una bibliotecària. I des de fa uns anys treballo com a freelance per al Col·legi de Bibliotecaris.

Ja en parlarem amb més detall algun dia.