diumenge, 8 de novembre de 2015

El prodigi



 








Pablo Milicua
Daina
2014
Mosaic ceràmic sobre model de taxidèrmia
i cornamenta de daina
(106 x 58 x 47 cm)



E
ls carrers estrets, humits i foscos del Gòtic es transformen en el barri dels cocodrils de Bruno Schulz: dins el laberint poblat de turistes seguint un paraigües alçat, d'antiquaris i llibreters de vell que hi sobreviuen, de cafeteries que semblen antigues i no ho són, de botigues de quincalla i de roba... a la galeria Artur Ramon del carrer de la Palla, un cocodril dissecat presideix el gabinet de curiositats que conforma l'exposició col·lectiva El prodigi.


Cocodril del Nil
(Cocodylus niloticus)
Zimbabwe

Durant la visita, la galerista, molt amablement, ens explica que tot gabinet de curiositats amb pedigrí ha de tenir, entre les seves peces més preuades, un cocodril. Ens fa tornar a mirar un gravat d'Alexandre de Laborde del segle XIX que s'hi exposa i del que ens havia passat desapercebut un detall important: reprodueix una vista del claustre del monestir de Montserrat i del sostre, a les voltes, hi pengen dos cocodrils dissecats. L'arqueòleg Laborde va deixar per escrit que a Montserrat hi va trobar lo bo i millor d'aquest món.

El prodigi és una exposició amb substància i rica en detalls. El més evident és la barreja d'èpoques: les presons de Piranesi, un gravat de Fortuny, els dibuixos de Crespi, unes pipes franceses del segle XVIII o una rajola de Manises del XV... dialoguen perfecte amb les vanitas modernes dels germans Santilari o els collages i assemblatges contemporanis de Yolanda Tabanera i Pablo Milicua. Souvenirs del passat ho fan amb els souvenirs del present de Carlos Pazos i els d'altres galàxies d'Evru. La màgia de Robert-Houdin amb la de Joan Ponç. El crit salvatge del goril·la del desaparegut Taxidermista de la plaça Reial amb els frankensteins en formol de Marcel·lí Antúnez.

Celebrem la recuperació que fa de l'esperit dels antics gabinets, donant un nou sentit a l'exposició d'art contemporani, força inaudit i d'agrair, un autèntic prodigi enmig de la tendència dels museus i galeries estrella del nostre temps que acostumen a donar major o igual importància al continent que al contingut. 
 
+ El prodigi. Artur Ramon Art (C/Palla, 25. Barcelona),
fins al 21 de novembre.


[Fotos: Artur Ramon Art]

[TorontoTV: Jan Svankmajer: Historia naturae]

4 comentaris:

Sícoris ha dit...

Fantàstic tot el que expliques (i també el vídeo d'Švankmajer que has enllaçat). No em perdria aquesta exposició per res del món i pararé atenció als cocodrils del gravat de Laborde.

Toronto ha dit...

Espero que t'agradi Sícoris! Segur que Svankmajer s'emportaria més d'una peça d'aquesta exposició al seu castell de Praga!

Enric H. March ha dit...

Un prodigi d'exposició. Aviat en faré un apunt i explicaré una anècdota sobre el que s'hi exhibeix. Mentrestant, que ningú se la perdi.

Toronto ha dit...

Amb moltes ganes de llegir el teu apunt, Enric!