Joseph Cornell
A Parrot for Juan Gris
1953-1954-1957
1953-1954-1957
Wanderlust significa
passió de viatjar. Joseph Cornell gairebé no va sortir de Nova
York, del camí que separa Queens de Manhattan. Però
al taller del garatge d'aquella petita casa de fusta a Utopia
Parkway, on vivia amb el seu germà Robert i la seva mare anciana,
Cornell hi va dur a terme el seu wanderlust particular:
viatges transoceànics als castells fantàstics del rei Lluís II de
Baviera, als hotels i palaus centre-europeus, als boscos alemanys
passejant amb Goethe, Novalis i Hölderlin, a les viles florentines
dels Mèdici, al París dels cubistes i dels surrealistes, als
misteris de l'antic Egipte, als paisatges nevats de Rússia i de
l'Imperi Austrohongarès, allà a on van néixer les ballarines
Tamara Toumanova i Tilly Losch, que tant va admirar a la
Metropolitan Opera.
Els souvenirs dels seus viatges van prendre forma d'obres d'art: collages d'imatges i assemblatges d'objectes, tancats dins petites caixes. Tresors de quincalla d'un viatger romàntic, una persona extremadament sensible, culte, un artista únic i especial entre artistes. Cornell, sense sortir de casa, va conèixer molts més països i com no ho faran mai milers de turistes de l'era low cost.
Més viatgeres, en el sentit físic, que el propi Cornell, sí han resultat ser les seves obres. Esteses per museus i col·leccions particulars d'arreu del món. L'any 2014 es van reunir un bon nombre d'elles en una magnífica exposició al Musée des Beaux-Arts de Lió: Joseph Cornell et les surrealistes à New York. I aquest 2015, amb Wanderlust, primer a la Royal Academy of Arts de Londres i, encara ara, al Kunst Historisches Museum de Viena.
A Viena s'hi exposen 75 obres de Cornell: collages, caixes, caixetes, objectes i maletes. Una tria representativa de les moltes sèries que va realitzar, com ara les dedicades als ocells (entre la que es troba l'homenatge a Juan Gris i composicions amb més aus exòtiques o misterioses òlibes), les ballarines, els Mèdici, les pipes, les bombolles de sabó i les constel·lacions. Collages sobre paper, des dels primers treballs propers als de Max Ernst, a obres més tardanes, de poc abans de morir. Picades d'ullet a Marcel Duchamp com la Mona Lisa tallada en dues parts. Objectes trobats, com l'elegant Fortune.
Els souvenirs dels seus viatges van prendre forma d'obres d'art: collages d'imatges i assemblatges d'objectes, tancats dins petites caixes. Tresors de quincalla d'un viatger romàntic, una persona extremadament sensible, culte, un artista únic i especial entre artistes. Cornell, sense sortir de casa, va conèixer molts més països i com no ho faran mai milers de turistes de l'era low cost.
Més viatgeres, en el sentit físic, que el propi Cornell, sí han resultat ser les seves obres. Esteses per museus i col·leccions particulars d'arreu del món. L'any 2014 es van reunir un bon nombre d'elles en una magnífica exposició al Musée des Beaux-Arts de Lió: Joseph Cornell et les surrealistes à New York. I aquest 2015, amb Wanderlust, primer a la Royal Academy of Arts de Londres i, encara ara, al Kunst Historisches Museum de Viena.
A Viena s'hi exposen 75 obres de Cornell: collages, caixes, caixetes, objectes i maletes. Una tria representativa de les moltes sèries que va realitzar, com ara les dedicades als ocells (entre la que es troba l'homenatge a Juan Gris i composicions amb més aus exòtiques o misterioses òlibes), les ballarines, els Mèdici, les pipes, les bombolles de sabó i les constel·lacions. Collages sobre paper, des dels primers treballs propers als de Max Ernst, a obres més tardanes, de poc abans de morir. Picades d'ullet a Marcel Duchamp com la Mona Lisa tallada en dues parts. Objectes trobats, com l'elegant Fortune.
Joseph Cornell
Fortune
c.1967
Fortune
c.1967
Un muntatge
impecable, a base de quatre grans vitrines disposades en rectangle, que permeten veure les caixes de
Cornell pel davant i pel darrera (algunes porten la seva firma,
anotacions i etiquetes de les galeries i altres llocs pels que han
passat, el viatge lluny de les mans de l'autor). Tot amb una
il·luminació general de la sala molt tènue, amb només petits
punts de llum (leds) sobre diferents angles de les caixes, creant un
espai màgic, proper també a l'ambient misteriós dels gabinets de
curiositats. Una sala de les meravelles dins l'impressionant palau
que ocupa el gran museu vienès, dialogant amb la no menys
impressionant col·lecció de pintura i escultura que s'hi conserva
permanentment, convidant-nos a compartir un viatge infinit per la
Història de l'Art.
+ Joseph
Cornell: Wanderlust. Kunst Historisches Museum de Viena, fins al
10 de gener del 2016
[Fotos: Kunst
Historisches Museum Wien i Christie's
]
[Torontòpera: Richard Wagner:
Lohengrin.
Preludi]
2 comentaris:
Ens haurem de conformar amb el teu apunt. Però no em queixo. Malgrat no poder anar a molts dels llocs que ens proposes, "Toronto" s'ha convertir an una maleta-catàleg, com aquelles que duien les enganxines de mil viatges.
Aquests viatges per veure exposicions els comparo amb els que viatgen amb les penyes per veure futbol! I aquesta del Cornell, per a mi, ha estat com una final de la Champions! M'encantaria tenir la maleta plena d'enganxines de mil països! Però tampoc em queixo, al contrari. Encantat de compartir-ho, Enric!
Publica un comentari a l'entrada