Oriol Vilanova
Diumenge
Instal·lació,
2017
I sens dubte el nostre
temps ... prefereix la imatge a la cosa, la còpia a l'original, la
representació a la realitat, l'aparença en ser ... El que és
sagrat per a ell no és sinó la il·lusió, però allò que és
profà és la veritat. Més encara, el sagrat s'engrandeix als seus
ulls a mesura que decreix la veritat i que la il·lusió creix, tant
i tan bé que el súmmum de la il·lusió és també per a ell el
súmmum del sagrat.
Feuerbach*
Feuerbach*
Em van recomanar anar a veure Diumenge
com una experiència que no es viu gaire sovint. Amb el
permís de Frederic Marès, una exposició insòlita entre les
habituals als museus d'art.
A Diumenge, Oriol
Vilanova desplega la seva col·lecció particular de
trenta-quatre-mil postals sobre les parets de la Fundació Antoni
Tàpies. I sí, m'ha semblat una experiència única. Una experiència
que, de moment amb una sola visita, resulta desbordant i
al·lucinògena. Em va deixar fora de combat per sobredosi.
Imprescindible pels amants de remenar
calaixos als Encants, al mercat de Sant Antoni, als mercats de puces
d'arreu del món. Pels amants dels gabinets de curiositats i els
amants del kitsch. Avui que gairebé ningú envia postals, Diumenge
sembla un enorme instagram del segle XX imprès en paper i clavat a
la paret. Instal·lació artística amb algunes connexions, per
exemple amb Perejaume (un gran paisatge de paisatges), Joan
Fontcuberta (l'artifici, l'efecte píxel), Martin Parr (un altre gran
col·leccionista de postals), o amb tots els collagistes que fan ús
de postals per elaborar les seves obres, treient de context les
imatges, donant-lis un nou significat. En la disposició del conjunt,
del contingut de cada postal i dels grups per sèries, hi ha també
un joc cromàtic intencionat i un efecte embolcall molt potent.
Entrar a la Tàpies - un oasi de
silenci i tranquil·litat en ple eixample carregat de trànsit –
per visitar Diumenge, és com entrar en una nau espacial
extraterrestre que mostra una variada selecció d'imatges que
pertanyen a un planeta molt estrany.
+ Oriol
Vilanova. Diumenge. Fundació Antoni Tàpies, Barcelona, fins al
28 de maig de 2017.
* Ludwig Andreas Feuerbach. Prefaci
a la segona edició de l'Essència del cristianisme.
Citat a: Guy Debord. La societat de l'espectacle, 1967.
Citat a: Guy Debord. La societat de l'espectacle, 1967.
[Fotos i vídeo: Fundació Antoni Tàpies]
4 comentaris:
He sentit que em cridaves de lluny. Caldrà anar-hi. No em deixes més remei. Espectacular!
Si conec a algú que crec que li agradarà segur segur, aquest ets tu! T'encantarà, Enric!
Ja n'havia sentit a parlar i és de les exposicions que tenia apuntades. Però és que explicada així, les ganes es tripliquen!
Gràcies Sícoris! Enlloc de música o a la pobra gosseta Laika, a l'espai haurien d'enviar la col·lecció de postals d'Oriol Vilanova! Els marcians al·lucinarien!
Publica un comentari a l'entrada