dimecres, 17 de gener del 2018

A chupar del bote


El Molino presenta
A CHUPAR DEL BOTE
El gran show de la Transición
Manolo de la Mancha i Ximo Berenguer
Barcelona: Ramón Reverté, 2017

Aquests dies que Lita Claver La Maña es retira dels escenaris, que la revista Interviú plega, i es coneix per fi la sentència del cas Palau, el gran fracàs de la Transició política espanyola torna a estar en punt de mira. Al foto-llibre A chupar del bote, amb les fotos de Ximo Berenguer recuperem alguns dels grans moments de El Molino, el que va ser el music-hall més transgressor del Paral·lel als setanta, testimoni d'un temps en que alguns van creure que, amb paraules de Manolo de la Mancha, la revolució sexual seria el preàmbul de la revolució social.
Coplas a la muerte del tío Paco

Solista:
La Mancha tiene un molino,
la Mancha tiene un quijote,
El Pardo tiene un caudillo,
que vino a chupar del bote

Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.

Solista:
La SEAT está de huelga
para que el convenio brote.
Pero sordos empresarios
prefieren chupar del bote.

Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.

La Maña, les vedettes Christa Leem i Ondina, el Dúo Maravillas, Pipper , Johnson i el Negrito Polly... tots desfilen per les fotos i els textos: entre bambalines, per la platea, l'escenari i també per les rodalies del local: ... en el Molino no hay tregua: censores y coristas, estudiantes y fascistas, burgueses con querida, calvos estraperlistas, travestis y notarios... Alcohol ahogado en humos, carnes y risas, culos declamando coplas: El Molino todo lo cura, El Molino todo lo arregla.
Qui hauria de dir llavors, en l'esplendor de la ploma i els lluentons, que el polvo molinero es convertiria més aviat en caspa, que tancaria en la ruïna, reobrint però, anys després, amb una reforma integral de l'edifici i sobrevivint fins avui, no sense moltes dificultats.


Solista:
El clero y los militares
impiden que el pueblo vote
pero llega la democracia
no más chuparán del bote.

Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.

Solista:
De las calles las protestas
los grises son azote:
quieren con balas de goma
blindar el chupar del bote.

Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.


A Tuyo es el mañana, Pablo Martín Sánchez tria precisament l'època de la Transició com escenari de la seva novel·la. Creua les històries de varis personatges prototípics d'aquells anys, entre manifestacions i corrupteles: la periodista d'investigació disposada a destapar un cas de robatori de nadons (el reportatge podria haver estat publicat perfectament a Interviú); un comando terrorista disposat a fer justícia per la via violenta i més radical; el funcionari de l'Estat disposat a continuar chupando del bote més enllà del franquisme; el llebrer, esplèndida troballa la de donar-li veu pròpia, humanitzant la seva condició de gos, metàfora brutal de la classe obrera; la mare soltera i la seva filla, la nena que amb el nou vingut robat representen un futur que es dibuixa complicat. Aquell futur és el nostre present.
  

Manolo de la Mancha; Ximo Berenguer. A chupar del bote. Barcelona: Ramón Reverté, 2017.
Fotos: Ximo Berenguer (un personatge de ficció creat per Joan Fontcuberta)

Pablo Martín Sánchez. Tuyo es el mañana. Barcelona: Acantilado, 2016.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Me n'assabento del llibre gràcies a tu. Segur que és un magnífic àlbum d'aquell Molino del final de la llarga postguerra, que barrejava decrepitud i transgressió. I pel que fa a "Tuyo es el mañana", el tinc pendent. Em va agradar molt "El anarquista que se llamaba como yo".