dissabte, 26 de gener del 2008

Isa es así

Alberto García-Alix
”Isa es así”
Fotografia B/N 129x128 cm - 2000

Alberto García-Alix retrata prínceps, com feia també Diane Arbus. Per més lumpen o sòrdids que a algú puguin semblar, nusos o vestits, amb o sense escenari, la factura neta i elegant de la seva fotografia sempre aconsegueix transmetre dignitat i, sobre tot, molta força. És la força que cal tenir per portar una pura vida diferent.

“Isa es así” és la princesa Isabella. Filla d’artistes, neix a Holanda el 1965. Passa la infantesa a França i als 15 anys s’instal·la a Amsterdam, on aprèn i es fa tatuadora professional adoptant el nom artístic de Morbella. Viatja per tot el món i s’atura a Mèxic per començar una nova experiència: la carrera com a torera (Chavela de Holanda) que la portarà finalment fins a Espanya. Actualment viu a Andalusia i es dedica a la pintura.
(Informació extreta de: http://www.isaesasi.com)

El retrat "Morbella" (1998) es present a l’exposició Alberto García-Alix - Siempre el mismo cielo a la Galeria Carles Taché, Consell de cent, 290 de Barcelona, fins el 2 de febrer, últims dies doncs per visitar-la. El Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia prepara per aquest any una exposició retrospectiva dedicada al fotògraf nascut a León que viu i treballa a Madrid.

7 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Deu meu!!!!!
Aquesta tipa a tatuat al mismísim Chris Isaak !!!!!!!!

Insonrible ha dit...

Pues yo quiero ir a la restrospectiva del Sofía... Dígolo.

sonja ha dit...

la veritat, les fotos no cal apreciar-les a mogollón en una expo: no em penso estressar. un bon llibre fa la mateixa funció. se aceptan apuestas petis cheris.

Toronto ha dit...

No cal anar-hi a estressar-se ... i sí amb la tranquilitat de les hores que facin falta... als llibres no podràs apreciar igual els formats més grossos o els "Tres vídeos tristes" que va fer entre Madrid i París (que van passar pel CCCB però poc temps i no s'han posat a la venda en DVD)... Dígolo que sí!

sonja ha dit...

cherto, toronto, cherto, pero allò del gran format després de la escola alemanya que ja ens ha anestessiat a tots, esdevé una qüestió de relativisme retinià... al cap i a la fi la mirada del fotògraf no deixava de ser tan petita com un visor de 2 cm.. ara ja no, clar, que la mirada del fotògraf ha perdut el misteri tot dil·luint-se en les tenebres de la pantalleta digital. com deia no recordo qui (cartier??) la bona foto només és bona si no la veus quan dispares. tema video: amén.

Insonrible ha dit...

Yo solo dígolo que sí también otra vez. Que hay cosas que es mejor ver en su "puesta en escena".

Samedimanche ha dit...

Insonrible: vayamos a la capital del reino a culturizarnos !!!
Yo también me apunto a una excursión expositiva.