dijous, 21 de febrer de 2008

No hi ha Infern pels gossos

Luces al atardecer
(2006)
Aki Kaurismaki


Desconeixia el cinema d’Aki Kaurismaki, però ara, gràcies al videoclub i a l’edició en DVD que ha fet Cameo de quasi totes les seves pel·lícules, m’estic fent fan.

En els extres de Luces al atardecer em va agradar molt trobar a les biofilmografies la de Paju, la gossa que apareix a la pel·lícula i que, lògicament, es mereix tenir la seva fitxa:

“Paju procede de una célebre familia de perras actrices. Su bisabuela Laika hizo el triste papel de Baudelaire en la película Vida de bohemia(1992), de Aki Kaurismaki. Su abuela Piitu dio vida a uno de los principales papeles en Juha, del mismo director. Su madre Tähti se hizo con la “Palma de perro” en Cannes 2002 por su espléndida interpretación en la película Un hombre sin pasado”.
Laika ja sortia a Leningrad Cowboys go America (1989) com la mascota del grup de rock, amb el tupé XXL i tot! Tähti, que en finlandès vol dir estel·lar, comparteix el premi Palm dog de Cannes amb altres gosses estel·lars com ara... Sean Young!


Markku Peltola
(1956-2007)

El passat mes de desembre va morir Markku Peltola. Músic, director i actor finlandès que va treballar vàries vegades d'actor per a Kaurismaki. La Filmoteca de Catalunya ha programat com a petit homenatge, de l’11 al 24 de febrer a la seu de Barcelona, Nubes pasajeras (1996) i Un hombre sin pasado(2002).

Peltola va protagonitzar també el curt Dogs Have No Hell (2002).




No hi ha Infern pels gossos [conte]:

Un matí, estenent la roba al terrat, un gos força gros i de pèl negre em va començar a bordar des del terrat del costat. L’amo, que estava arreglant un ventilador d’aire condicionat, va girar-se per cridar: Para ya, Salomé! I també es va dirigir a mi: No tengas miedo, la pobre está muy mayor… es casi ciega y ni te ve, ladra a las sombras. Sempre que pujo al terrat recordo Salomé. Quin nom tan ben triat per a una gossa. No l’he tornat a veure més.

Dedicat a Peltola i les gosses d’Aki.

3 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Em teniu contenta de tan alegres...Toronto: aviat hauré de llegir el teu blog tot escoltant, mínim, la Rafaella Carra o m’agafarà la síndrome de Bacon.
Sort del comentari Kaurismakià sobre les goses i el premi que se’n va endur la Sean Young, que a força de voler ser Cat Woman va acabar sent una PERRA.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Toronto,toronto...Que vamos a hacer contigo...No te has planteado tener un animalillo de compañia?..
Por otra parte,me ha gustado mucho el teu blog..

Insonrible ha dit...

¿Y os acordáis de Rin Tin Tín? Perro actor donde los hubiera, aunque no sé si alguna vez le dieron la "Palma al perro" esa.