El circo en el arte español

Ramiro Fernández Saus
Las dos amigas, 2004
[Oli sobre tela - 101 x 111 cm. Col·lecció particular, Madrid]

Trobo a la llibreria especialitzada en circ Show Books el catàleg de l’exposició El circo en el arte español que s’està fent al Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente de Segovia fins el 18 de maig.

Raúl Eguizábal , professor de la Universidad Complutense de Madrid, és el comissari i l’autor del text del catàleg, on explica de manera precisa i didàctica els orígens i evolució del circ, tot repassant la seva presència com a tema en l’obra d’artistes plàstics (sobre tot pintors) des del segle XIX a l’actualitat. Aquest repàs és molt complet i ben documentat, tant que, d’alguna manera, el que fa és posar de manifest que la selecció present a l’exposició és molt bona i representativa, però mancada d’algunes obres més difícils d’aconseguir i que haurien estat reclams potents per atreure públic d’arreu del pais fins a Segovia.

Si Picasso és l’artista espanyol que més destaca del conjunt en l’interès pel circ, els gravats i aiguaforts seleccionats hi han de ser, són d’una qualitat indiscutible (es van poder veure a l’exposició Picasso i el circ (Museu Picasso de Barcelona el 2006-2007), però l’exposició prendria una altra dimensió, per exemple, amb la presència d’alguna de les pintures de personatges del circ de l’època blava i rosa. O les obres que al text del catàleg s’assenyalen molt significatives, com el cas de Fires de Santa Creu de Salvador Dalí i algunes pintures de Joan Miró, gran amant del circ. També hi ha oblits, com el de les escultures joguets de Joaquín Torres García, o les pintures, dibuixos i escultures de Víctor Pedra. I és estrany no trobar-hi una tria de cartells publicitaris essent Eguizábal un especialista, l'assessor de la Biblioteca Nacional de España.

José Gutiérrez Solana

Payasos, 1920

[Oli sobre tela – 98 x 124 cm Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía]

Però no voldria menysprear la selecció d’obres, tot el contrari. Dos gravats sorprenents de Goya, els gravats i aiguaforts de Picasso, obres entre d’altres de José Gutiérrez Solana, Juan Gris, Alfonso Ponce de León, Celso Laga, Joan Ponç, Joan Brossa, Equipo Crónica, Chema Cobo, Pablo Genovés… Més una tria molt interessant de fotografies amb noms com Virgilio Vieitez, Alberto García-Alix, Cristina García Rodero o José Ignacio Lobo Altuna, però amb un altre oblit: Francesc Català Roca. Una mostra revisada i ampliada de la que va comissionar el mateix Eguizábal ara fa tres anys a la galeria Estampa de Madrid, arribant ara a un total de 71 artistes. D'entre els molts que desconeixia, n'hi ha un que m’ha agradat especialment: Sean Mackaouki, suís-libanès que viu i treballa a Madrid, fa collages, caixes, cartells, escultures, mòbils... visiteu el seu web a: http://www.mackaoui.com/.

L’exposició es completa amb activitats paral·leles: conferències, cinema i teatre. Algunes d’aquestes activitats omplen dos buits que comentava abans: l’espectacle de carrer Las marionetas grotescas de Joan Miró en “Merma Nuncamuere” de Joan Baixas - Titirimundi i la videoprojecció de la filmació de Francesc Català-Roca del Mori el Merma de Miró original de 1978 a càrrec del Teatre de la claca.

El circo: en el arte español. Texto de Raúl Eguizábal. Segovia: Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente, 2008. ISBN: 978-84-935260-8-5.

I una bona notícia pels amants del circ: dimarts la Generalitat de Catalunya va presentar el Pla integral del circ que donarà suport a la formació reglada d'artistes i a la creació i difusió d’espectacles de circ.