Otto Dix, böhmischer maler

Otto Dix
Retrat d’Hugo Erfurth amb gos, 1926
Tècnica mixta sobre taula, 80 x 100 cm
Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid

El Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid presenta fins el 18 de maig l’exposició Otto Dix. Retrato de Hugo Erfurth. Técnicas y secretos. Es tracta d'un estudi exhaustiu sobre la tècnica que va utilitzar Dix en aquest retrat (inclou un interactiu i un video molt didàctics) i sobre la relació d’amistat i creuament d’influències del pintor amb el fotògraf Hugo Erfurth. Espero viatjar aviat a Madrid per conèixer els secrets, però dubto que puguin explicar-me el més misteriós d'ells: per què aquest i tots els retrats d’Otto Dix van més enllà de representar tècnicament uns personatges. Segurament els comissaris de l’exposició tampoc ho pretenen explicar, saben que aconseguir transmetre emoció és el secret indesxifrable dels grans mestres.

Dissabte passat, l’escriptor José Luís de Juan informava a Bohemios de libro (El País Babelia, 15-03-08) que Alba Editorial (possiblement l’editorial preferida, objecte del desig i ruïna de Maelstrom) ha editat fa poc Escenas de la vida bohemia d’Henry Murger, el retrat de la bohèmia parisina del segle XIX que va inspirar el llibret de l’òpera La Bohème de Giacomo Puccini i que relata aquesta forma de vida i amor per l’art que va donar-se també a altres ciutats com el Londres que George Gissing va novel·lar a La nueva Grub Street, i a les que podem afegir, ja al segle XX, el Berlin que va viure i retatar Otto Dix.

Otto Dix
Retrat de la periodista Sylvia von Harden, 1926
Técnica mixta sobre taula, 120 x 88 cm.
Musée National d’Art Moderne Centre Georges Pompidou, Paris

A la pel·lícula Cabaret (1972) l’equip de Bob Fosse va prendre les pintures d’Otto Dix de model per vestir i maquillar els artistes i el públic del mític Kit-Kat . Durant els primers minuts de la pel·lícula, quan el mestre de cerimònies presenta l’espectacle, es pot veure la recreació fugaç d’aquest quadre. Sylvia von Harden va pertanyer al grup d’intel·lectuals i artistes bohemis dels anys vint que freqüentaven el Romanisches Café de Berlin.

Otto Dix
Retrat de la ballarina Anita Berber, 1926
Temple sobre taula contraxapada, 120 x 65 cm.
Galerie der Stadt Stuttgart,
Stuttgart

Però la musa de la bohèmia berlinesa va ser Anita Berber, ballarina i prostituta procedent de Düsseldorf, on Dix va veure el seu espectacle i li va demanar retratar-la per la posteritat.

Objectes del desig :

Fosse, Bob. Cabaret. DVD. Barcelona : Manga Films, 2001.

Gissing, George. La nueva Grub Street. Barcelona: Alba Editorial, 2007. ISBN 9788484283713.

Karcher, Eva. Otto Dix 1891-1969 : me haré famoso o tristemente célebre. Köln : Benedikt Taschen, cop. 1992. ISBN 3-8228-0660-9.

Murger, Henry. Escenas de la vida bohemia. Barcelona: Alba Editorial, 2007. ISBN 978-8484283706.

Puccini: La Boheme (complete opera) with Maria Callas, Giuseppe di Stefano, Anna Moffo, Antonino Votto, Chorus & Orchestra of La Scala, Milan. New York: EMI Classics, 1997.