diumenge, 15 de juny del 2008

Els americans

Robert Frank
Ascensor. Miami Beach.

“Robert Frank, suizo, discreto, amable, con esa pequeña cámara, que levanta y dispara con una mano, se tragó un triste poema desde la misma América y lo pasó a fotografía, haciéndose un sitio entre los grandes poetas trágicos del mundo.
A Robert Frank ahora le doy un mensaje: tienes ojos.
Y digo: esa pequeña vieja solitaria ascensorista que mira hacia arriba suspirando en el ascensor lleno de demonios borrosos, ¿cómo se llama?, ¿dónde vive?”


Jack Kerouac

Frank, Robert. Los Americanos. Introducción de Jack Kerouac. Madrid: La Fábrica Editorial , 2008.
ISBN 978-84-964466-99-9.

La Fábrica, entitat privada dedicada a la cultura i especialment a la fotografia, celebra els 50 anys de l’aparició Les Américains (Paris: Robert Delpire, 1958) de Robert Frank, editant per primera vegada a Espanya aquest clàssic modern de la història de la fotografia.

El llibre conté 83 fotos, una selecció de les 28.000 que Robert Frank (Zuric, 1924) va fer viatjant pels Estats Units d’Amèrica entre 1955 i 1957 becat per la Fundació Guggenheim. Frank va escriure a l’imprès per demanar la beca que el seu objectiu seria obtenir un document contemporani autèntic, on l’impacte visual fos tal que anulés qualsevol explicació. Les fotos, començant pels patrocinadors del projecte, no van agradar massa als americans. Es queixaven de veure-hi només la seva imatge depriment. No va ser, però, el cas dels beatniks, més autocrítics amb el país. Ells sí van sentir-se identificats, favorablement impressionats per la força de les fotos, i Jack Kerouac va escriure una introducció per a l’edició americana del 1959, reconeguent el gran treball de Robert Frank.

Cinquanta anys després, com tota obra mestra que perdura en el temps, aquestes fotos d’americans, amb un estil espontani i sense artifici que va marcar una nova manera de fer en la fotografia, continuen desprenent vida.

3 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Madre mia toronto!.
Esto parece un complot para arruinarme,y aún me queda el viaje a Granada!.
En fín,lo dicho,creo que gusmeare por la biblioteca a ver si lo encuentro,si nó,siempre puedo hacerles alguna que otra sugerencia...

Insonrible ha dit...

Algunas personas son capaces de captar el mundo y poder expresarlo tan personalmente que lo que ya vemos no es el mundo sino al artista. Perogrullada, sí, lo sé.
Pero me encanta Robert Frank por eso.

Samedimanche ha dit...

Me dan mucha envidia...gente que tiene su visión y su misión tan clara como para hacer de su talento la traducción de un mundo que tántas veces se nos escapa...