No me quieras tanto

Antonio Bartrina
[© Fotografia d’Alberto García-Alix]

García-Alix No me sigas…estoy perdido Xila. Fotografías 1976-1986.
Madrid: No hay penas – La Fábrica, 2006. ISBN: 2-914171-47-7.

Antonio Bartrina tanguea al andar. Cruza el bar despacio y con un aire distinguido, mitad Robert Mitchum, mitad Fred Astaire. Tiene alma de dandy. Y pide de beber sin que se note. […] Bartrina apura la copa, se levanta, y se aleja silbando con las manos en los bolsillos de su gabán. Antes de salir del bar le guiña un ojo a la camarera, que se queda presa de un dulce rubor. Pose, Germán. Conversando con Bartina*

Per a totes aquelles parelles que amb la calor els bull la sang i a la mínima ocasió fan aflorar rareses, ràbia i mal humor… Aqui tenen la solució per a no fer pujar més les estadístiques de separacions, divorcis i crims passionals del 2008: No me quieras tanto (quiéreme mejor) un bonic tango d’Antonio Bartrina per a Malevaje, el grup tanguero que va fundar als anys 80’ a Madrid. I fora tensions!

*Malevaje.
No me quieras tanto (quiéreme mejor). Madrid: Siete Notas Producciones Musicales, 2008.
[Il·lustració de la caràtula: Juan de Juan]

Fidels als sons del tango, la milonga i el candombe, també del rock i del pop, les lletres de Bartrina continuen donant cançons rodones de tall clàssic sobre temes diversos que s’ajusten sempre perfectes al seu estil i a les músiques d’Ariel Hernández, bandoneista que les ha composades i interpretades per aquest darrer disc. Laments per la vida sense sentit al món que hem arribat a fer (Tempestad, Tango sin nombre); l’amor i el desamor (Sosiego, No me quieras tanto); el culte canalla a la dona (Coplera) i el culte canalla a la festa (Cierra ese piano y vámonos); la nostàlgia pels temps en que tothom fumava a tot arreu (Milonga del fumador) i, com una Insonrible de Lavapiés, la nostàlgia per un bar perdut de Madrid (Balmo bar, dedicat al Balmoral); homenatges a un heroi (Gracias viejo per a Di Stéfano, gardeliano y futbolista) i a un mestre (Pibe Osvaldo per a Osvaldo Larrea, bandoneista i compositor). Hi ha cabuda també per tangos de mestres argentins llegendaris que Bartrina clava, seguint de ben segur el consell d’Osvaldo Larrea que es recull a la cançò d’homenatge: Ya sabés, si me pongo a cantar/ No hace falta que toques muchas notas/ Pero tienen que salir del corazón. La formació de Malevaje es de veu, bandoneó, contrabaix, guitarra espanyola, guitarra elèctrica, violí, percusions i ball. El so d’aquest disc és impecable, en tots els sentits.

Pàgina oficial : www.elsitiodemalevaje.com/
MySpace : www.myspace.com/malevajedemadrid