Cartoon Modern

Un inesperat Sant Jordi durant l’estiu em va portar aquest llibre, convertint una impuntualitat del passat mes d’abril en una sorpresa molt agradable de finals d’agost.

Amidi, Amid
Cartoon Modern. Style and Design in Fifties Animation
San Francisco: Chroniclebooks, 2006
192 p.; 250 il·l. en color i B/N
ISBN: 0811847314
ISBN13: 9780811847315

Amid Amidi història el moment en que els il·lustradors nordamericans de cinema d’animació i publicitat dels anys 50’ van renovar el gènere al seu pais mirant cap a Europa: les avantguardes artístiques de principis del segle XX amb centre d’acció a Paris van proporcionar les bases per a una nova manera de dibuixar. La influència del surrealisme, el cubisme i l’expressionisme va acabar amb el regnat de l’estil realista que tan bé representava la companyia Disney.

[Imatge: Sterling Sturtevant

Burgermeister Beer commercial]

Eyvid Earle
Background per a la pel·lícula Pigs is Pigs, 1954,
dirigida per Jack Kinney

Picasso, Matisse, Miró, Calder, Klee, Léger… són només alguns dels artistes amb els que podem trobar grans similituds. L’ús del color pren una nova dimensió, com si fos un personatge més, el vehicle idoni per mostrar caràcters i estats d’ànim. La desaparició de les formes tradicionals porta a dibuixar, per exemple, humans i animals amb caps i cossos desproporcionats, arquitectures impossibles, novetats obtenint sempre una gran expressivitat, dibuixos amb emoció i un impagable sentit de l’humor. Fons (els backgrounds) amb escenografies increíbles sobre les que transcorren les accions dels personatges en moviment per superposició de capes. Les tècniques per a aquests fons de vegades recorren al collage, emprant textures variades de teles estampades o papers pintats. Il·lustradors de l’antiga URSS, que ja havien fet abans el mateix pas cap a un nou estil innovador, van ser també un model a seguir pels nordamericans.

Ernest Pitoff

Flebus, 1957

Hanna-Barbera amb Yogi Bear i els Flintstones; les estripades surrealistes de Tex Avery per a la Metro Golden Mayer (...pobre Coyote!); el traç simple d’Ernest Pitoff de la Terrytoons per crear al simpàtic Flebus; els fons espectaculars per a les desventures de Mister Magoo, una producció de la UPA (United Productions of America)… La Disney també va acabar apuntant-se a la nova manera de fer, primer lentament (un petit passatge amb una marxa d’elefants roses a Dumbo) i del tot amb apostes com la molt expressionista 101 Dálmatas. Cartoon modern... és una guia detallada i molt il·lustrada del treball dels estudis i les persones que durant els 50’ van fer aquestes autèntiques meravelles, donant vida a personatges inoblidables, famosos sobre tot a través de la televisió. Segur que algun d’ells us portarà bons records de quan erem nens, i no tan nens.

Moltes gràcies a J. & T.!

Bloc del llibre: http://cartoonmodern.blogsome.com/

[©Totes les imatges: Amidi, Amid. Cartoon Modern. Style and Design in Fifties Animation.
San Francisco: Chroniclebooks, 2006.]