dimecres, 24 de setembre de 2008

Cartoon Modern

Un inesperat Sant Jordi durant l’estiu em va portar aquest llibre, convertint una impuntualitat del passat mes d’abril en una sorpresa molt agradable de finals d’agost.

Amidi, Amid
Cartoon Modern. Style and Design in Fifties Animation

San Francisco: Chroniclebooks, 2006
192 p.; 250 il·l. en color i B/N
ISBN: 0811847314
ISBN13: 9780811847315

Amid Amidi història el moment en que els il·lustradors nordamericans de cinema d’animació i publicitat dels anys 50’ van renovar el gènere al seu pais mirant cap a Europa: les avantguardes artístiques de principis del segle XX amb centre d’acció a Paris van proporcionar les bases per a una nova manera de dibuixar. La influència del surrealisme, el cubisme i l’expressionisme va acabar amb el regnat de l’estil realista que tan bé representava la companyia Disney.
[Imatge: Sterling Sturtevant
Burgermeister Beer commercial]

Eyvid Earle
Background per a la pel·lícula Pigs is Pigs, 1954,
dirigida per Jack Kinney

Picasso, Matisse, Miró, Calder, Klee, Léger… són només alguns dels artistes amb els que podem trobar grans similituds. L’ús del color pren una nova dimensió, com si fos un personatge més, el vehicle idoni per mostrar caràcters i estats d’ànim. La desaparició de les formes tradicionals porta a dibuixar, per exemple, humans i animals amb caps i cossos desproporcionats, arquitectures impossibles, novetats obtenint sempre una gran expressivitat, dibuixos amb emoció i un impagable sentit de l’humor. Fons (els backgrounds) amb escenografies increíbles sobre les que transcorren les accions dels personatges en moviment per superposició de capes. Les tècniques per a aquests fons de vegades recorren al collage, emprant textures variades de teles estampades o papers pintats. Il·lustradors de l’antiga URSS, que ja havien fet abans el mateix pas cap a un nou estil innovador, van ser també un model a seguir pels nordamericans.

Ernest Pitoff
Flebus, 1957

Hanna-Barbera amb Yogi Bear i els Flintstones; les estripades surrealistes de Tex Avery per a la Metro Golden Mayer (...pobre Coyote!); el traç simple d’Ernest Pitoff de la Terrytoons per crear al simpàtic Flebus; els fons espectaculars per a les desventures de Mister Magoo, una producció de la UPA (United Productions of America)… La Disney també va acabar apuntant-se a la nova manera de fer, primer lentament (un petit passatge amb una marxa d’elefants roses a Dumbo) i del tot amb apostes com la molt expressionista 101 Dálmatas. Cartoon modern... és una guia detallada i molt il·lustrada del treball dels estudis i les persones que durant els 50’ van fer aquestes autèntiques meravelles, donant vida a personatges inoblidables, famosos sobre tot a través de la televisió. Segur que algun d’ells us portarà bons records de quan erem nens, i no tan nens.

Moltes gràcies a J. & T.!

[©Totes les imatges: Amidi, Amid. Cartoon Modern. Style and Design in Fifties Animation.
San Francisco: Chroniclebooks, 2006.]

4 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Pobre Flebus!.
Siempre hay alguién para joder la marrana,que mal rato pasa...
Por cierto,mis dibujos preferidos durante mucho tiempo fue el Pato Lucas,qué estilo que saber estar tenía Lucas...

Toronto petonets!.

Insonrible ha dit...

¡Ah, este libro lo tengo! Es muy interesante poder ver los esbozos de personajes tipo Pedro Picapiedra y apreciar cómo la hisoria pudo habernos legado otra fisinomía de ese gritón (¡Viliiiiiiiiiiilma!).

Me gustan mucho los personajes para los anuncios de los 50's.Puro arte.

Samedimanche ha dit...

Muerte a Disney!!!! Donde se ponga un fondo sobre el que correr, hasta el infinito, pasando siempre por delante de la misma silla, la misma planta, la misma mesa...puro dadá.

Anònim ha dit...

Hola Eduard, soc en Ton, de nou la teva pagina es molt chula....tens molt bon gust...Una abraçada ben forta.