dilluns, 29 de setembre de 2008

El Vez, Gospel Show in Madrid

Lego (Jorge González Camarena)
Milagro de Tepeyac, 1946.
Galas de México*
[*Villalba, Angela. Mexican calendar girls.
San Francisco: Chronicle Books, 2006.
ISBN: 0-8118-5315-2. Pàg. 80.]

Munster records ha publicat en DVD el concert que El Vez va fer l’any passat a la Sala Arena de Madrid: Gospel Show in Madrid!

Tot un espectacle per amants del rock&roll i el tex-mex carregats de kitsch charro i glam. Per als qui no el coneguin, no pensin que es tracta de la broma cutre d’un imitador d’Elvis Presley que adapta a l’spanglish les lletres del Rei. Els shows de The mexican Elvis són incendiaris. A Gospel Show in Madrid, El Vez demostra que als 48 anys manté el tupé ben alt i continua en plena forma: no para de moure’s i ballar coreografies pròpies d’un Prince chicano, fa canvis continus de vestuari (una gran varietat de vestits de vinil cenyits, cremallera al mig, cinturó ample… pur estil d’Elvis a l’època Las Vegas), està molt bé de veu i va acompanyat per una banda excel·lent: els Memphis Mariachis, formació clàssica de guitarres, baix i bateria. Als cors, l’exuberant Lisa Maria, una de les fins a quatre Elvettes habituals (falten Priscilita, Gladysita i Que Linda Thompson).

Hermanos, dame sus mano! Com si d’un telepredicador amb un espanyol macarronic es tractés, El Vez va presentant les cançons amb humor i ironia, recriminant més que lloant la feina del gran déu totpoderós. Un déu cruel, qui si no podria haver creat la SIDA, es pregunta abans d’atacar una sexual Rubbernecking que canta mentre reparteix condons entre el públic i Lisa Marie gemega multiorgàsmica als cors. Vestit de rei azteca dedica Quetzalcoatal a los cabrones conquistadores españoles. Com a californià, ciutadà americà, veu en George Bush al mateix diable, el pitjor mal del món sencer, i per a ell transforma Sympathy for the devildevil bush. Torna als seus orígens mexicans tot encomanant-se a la Virgen de Guadalupe amb Lordy Miss Lupe i denunciant els problemes de la immigració: Orale va pels compatriotes que creuen el Rio Grande desde Mèxic buscant una vida millor als USA.

Marca El Vez és també la barreja sorprenent de melodies entre cançons: igual es colen Depeche Mode que Simon and Gardfunkel, T-Rex, U2 o Iggy Pop. Els Memphis Mariachis es marquen un cocktail explosiu amb l’instrumental que barreja el clàssic jueu Hava Nagila i el Miserlou que va popularitzar Quentin Tarantino a Pulp Fiction. I per acabar una missa tan especial, res millor que recorre Jesus Christ Superstar… i així ho fa a J.C. low-rider superstar. Als bisos, El Vez baixa del cel amb ales blanques a les espatlles i convertit en àngel tanca el concert amb Ask the angels i Save!

Els extres són una breu entrevista, un videoclip, una actuació a la televisió nordamericana, fragments del mateix show a Toronto (el de Canadà), la discografia i el trailer:

Está bien Mamacita, Graciasland!
[ ©Imatges:
Pàgina oficial d’El Vez: http://www.elvez.net/
MySpace d’El Vez: http://www.myspace.com/myelvez ]

5 comentaris:

yosoyjulian ha dit...

Y a mí que este muchacho me recuerda al portero de "Aquí no hay quién viva"... Me han encantado los nombres de las chicas del coro: Esa Que Linda etc...

La Abutrí de Getafe ha dit...

Es tremendo Toronto!.
La verdad es que cuando te gusta algo de verdad,dá igual lo viejuno que uno sea...

Comparto opinión con Yosoyjulian,me encantán los nombres de las chicas del coro.

Toronto,es usted felíz?.
Espero que sí,Abutrí le quiere mucho!.

Toronto ha dit...

Lobo, lástima que de Elvettes sólo llevaba una,Lisa Maria, Priscilita, Gladysita y Que Linda Thomson se quedaron en Graciasland!
Abutrí, sí tengo momentos de felicidad! Usted y toda La Sartén me los dan! Yo también les quiero mucho. Hasta muy pronto!

La Araña Tecla ha dit...

Me vais a hacer llorar...
Yo vi a El Vez hace ya muchos años ( la Virgin estaba abierta, así que imaginaos...) y me marcó de por vida.

Toronto ha dit...

Querida Araña, recuerdo muy bien ese conicerto y esperaba su comentario! Pero no llore usted, ya ve que El Vez se mantiene tan joven como nosotros!