diumenge, 9 de novembre del 2008

Lynch’s head

David Lynch
[Fotos de l’exposició: The Air is on Fire. Fondation Cartier, Paris]
Paris: Actes Sud , 2007. ISBN-10: 2742764968.


Lynch, David. Atrapa al pez dorado.
Barcelona: Mondadori, 2008.
(Reservoir books). 208 p.
ISBN: 978-84-397-2140-6.

David Lynch, pintor, dibuixant, fotògraf, músic, director de cinema... a Atrapa al pez dorado ens explica el seu mètode creatiu: treballa a partir de les idees i la meditació (per a ell la meditació és una pràctica clau per a la bona vida), recorrent molt a la intuïció i a l’absurd (no en va la productora de Lynch es diu Absurda), escrivint històries d’estructures més circulars i espirals que pas lineals, on s’hi barregen fàcilment els somnis, les casualitats i l’atzar. Recorda els inicis de pintor i cóm va passar al cinema; remarca la importància de ser lliure i controlar el muntatge final de les pel·lícules; reuneix algunes anècdotes força especials (per exemple dels castings de Blue Velvet i de Twin Peaks, com va arribar a Inland Empire... entre d'altres); reconeix als seus mestres (B. Wilder, F. Fellini, A. Hitchcock, S. Kubrick) i proclama la mort actual del cinema; declara una gran estima per Los Angeles i la seva llum, igual que pel plaer que sent treballant la fusta o explorant les textures més malaltisses… Una vuitantena de textos breus reunits en un volum altament recomanable que desprenen un to i un sentit de l’humor encantadors, propis d’un geni.

L’obra de David Lynch és plena de preguntes i als textos d’Atrapa al pez dorado no esperin trobar totes les respostes. Podrien pensar que no les té ni ell mateix... i és possible que així sigui, però no sempre. Lynch prefereix que cadascú arribi a les seves pròpies respostes, ens convida a meditar.


©
David Lynch
[Polaroids fetes durant els primers dies de rodatge
d'Eraserhead, juny de 1972]

Cabeza borradora es mi película más espiritual. Nadie me entiende cuando lo digo, pero es así.
Cabeza borradora iba desarrollándose por un camino, y yo no sabía lo que significaba. Buscaba una clave que desentrañara el significado de las secuencias. Por supuesto, la entendía en parte, pero no comprendía lo que le daba coherencia. Me estaba costando mucho. De modo que saqué la Biblia y me puse a leer. Y un día leí una frase. Y cerré la Biblia, porque ya estaba; ya estaba. Y entonces la vi como un todo. Y plasmó la visión que yo tenía, cien por cien.
Creo que nunca diré qué frase fue.*

*Lynch, David. Atrapa al pez dorado.
Barcelona: Mondadori, 2008 (Reservoir books).
208 p. ISBN: 978-84-397-2140-6. Pàg. 41.


Eraserhead (Cabeza borradora), 1977
[DVD - Versus Entretainment, 2008]

Per a les víctimes voluntàries de les reedicions definitives en DVD que mai ho son (i que tant molesten al meu amic J.), ha sortit a la venda i lloguer una nova edició d’Eraserhead, aquesta vegada es tracta de l’“Edición especial supervisada y aprobada por David Lynch” amb “Nuevo master de imagen y sonido restaurado” i els extres: Stories: David Lynch recuerda Eraserhead.

A part d’una imatge més nítida de la fotografia en perfecte B/N tenebrós (signada per Frederick Elmes i Herbert Carwell), el so és un dels aspectes tècnics que Lynch més cuida i a Eraserhead és especialment important: té una banda sonora plena de fresses i efectes que la restauració permet sentir millor. Pel que fa als extres, Stories… conté una entrevista de 85 minuts on Lynch recorda tot el llarg procés de filmació de la pel·lícula. Ho fa pràcticament sol davant d’un micro, amb l’ajuda de moltes fotos del rodatge i la participació especial via telèfon de Catherine E. Coulson, aleshores ajudant de direcció i càmera, també antiga parella de Jack Nance, el crepat Henry Spencer protagonista. Una presència d’excepció la de Catherine E. Coulson, qui va interpretar anys després l’inoblidable “The Log Lady” a la sèrie Twin Peaks, un dels personatges favorits del director que ara retroba en aquests extres i que molt bé podria haver repetit allò de: “my log has something to tell to you”...

2 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Aquest home em fa por!!.

Samedimanche ha dit...

Absurda si que es...pero desde la musaraña se digiere mejor. Demos oportunidades de desarrollo a la musaraña y al pez dorado...