divendres, 13 de febrer de 2009

El mundo de los prodigios


Davies, Robertson
.
El mundo de los prodigios.
Traducción de Miguel Martínez-Lage.
Barcelona: Libros del Asteroide, 2007.
480 pàg.
ISBN: ISBN: 978-84-935018-9-1.

Aqui va la meva tercera i darrera entrada sobre l’apassionant lectura de la Trilogia de Deptford de Robertson Davies. A banda de demostrar altre cop que va ser un gran mestre escrivint i que enganxa poderosament al lector fins al final del llibre, El mundo de los prodigios és, pels temes que tracta i els escenaris on es desenvolupa, el meu favorit.

Deprés de les veus de Ramsay a El cinquè en joc i de David Staunton a Mantícora, Davies repren la història amb la veu d’un tercer personatge clau per resoldre l'enigma de qui va matar a Boy Staunton. És Magnus Eisengrim, un gran i reconegut mag de fama internacional que es contractat per interpretar el paper protagonista d’una pel·lícula sobre un altre mag, el famós Jean Eugène Robert-Houdin (1805-1871) de qui un altre mag no menys famós, l’escapista Harry Houdini (1874-1926), va prendre part del cognom, però no ens dispersem…

Eisengrim accepta explicar la seva vida a l’equip de cineastes i als seus amics Liesl i Ramsay com exercici introspectiu que doni força i credibilitat (el subtext en diuen) a la interpretació d’un guió excessivament afalagador amb la figura de Robert-Houdin. I la història de la seva vida resultarà ser sinistre, dura i cruel... però alhora molt bella, un viatge de la foscor a la llum que comença quan el dimoni va guiar el destí d’un nen que llavors es deia Paul Dempster i una tarda de festa passejava per la fira de Deptfort (el mateix poble natal dels Staunton i de Ramsay). Va viure un veritable horror en el fantàstic El Món dels prodigis, que és el de les barraques itinerants de freaks, el circ i el vaudeville de segona i tercera classe per pobles de mala mort, explicat aquí amb tota mena de detalls i personatges que reproduieixen perfecte el què va ser: un món molt sòrdid. El teatre (un altre món que en aquest cas Robertson Davies coneixia bé perquè va ser actor i al que rendeix homenatge) representa la salvació, però de la mà d’un vampirisme pervers que no ajuda gens a estimar el caràcter d’Eisengrim, una persona a més petulant, molt divo. I finalment, la llum amb l’arribada a Sorgenfrei, el castell suís on coneixerà a l’increïble Liesl (quina dona!) i on, entre mecanismes de rellotgeria i joguets antics per restaurar, prepararà la seva particular venjança a la manera del somriure de Merlín… que lògicament no desvetllaré perquè és tan emocionant com sorprenent descobrir-la llegint el fabulós El mundo de los prodigios.

I per acabar, una molt bona notícia per a tots els que hem caigut en l’encanteri de Robertson Davies: Libros del Asteroide presenta com a novetat editorial d’aquest 2009 Lo que arraiga en el hueso, segona part d’una altra trilogia (escrivia de tres en tres!), la Trilogia de Cornish. Un diari de tirada nacional ho explicava fa uns dies en aquest reportatge: Barrios, Nuria. Davies, el encantador. El País Babelia, 31-01-09, pàg. 9.

[©Imatge: Bobo el Màgic. Museu del Joguet de Catalunya. Foto: Jordi Puig]