Menjar per pensar

Richard Hamilton
Sign, 1975
Esmalt sobre metall
[© Foto: Galeria Cadaqués dos a Artnet]

Imagino com deuria ser aquell dia de 1963, quan Marcel Duchamp va portar per primera vegada a Richard Hamilton de Cadaqués fins a cala Montjoi en una zódiac destí El Bulli. Llavors només era un xiringuito regentat per un jove matrimoni alemany, tenia grill, terrassa i minigolf. Aquell paisatge encara verge de la Costa Brava i els primers turistes van ser testimonis de l’arribada dels dos il·lustres artistes al mateix lloc on ara, molts anys després, s’hi pot trobar el millor restaurant del món de cuina d’avantguarda. Hamilton ha conegut com a client tots els canvis pels que ha passat El Bulli. Des de que es va convertir en un restaurant de luxe, diu que enyora poder-hi entrar sense haver d'anar mudat, però és fan incondicional dels menjars de Ferran Adrià i se sent a gust gaudint d’una cerimònia teatral mil·limetrada fins a l’últim detall.

Hamilton, Richard; Todolí, Vicente (Eds.). Menjar per pensar, pensar sobre el menjar: una reflexió sobre l’univers creatiu de Ferran Adrià, la cuina d'avantguarda i la seva relació amb el món de l’art. Col·laboradors: Richard Hamilton , Adrian Searle , Josep M. Pinto , Marta Arzak .Barcelona: Actar, 2009. 350 p. ISBN: 978-84-96954-70-0.


La setmana passada es va presentar Menjar per pensar, pensar sobre el menjar, el llibre sobre El Bulli que Hamilton ha coeditat amb Vicente Todolí - director de la Tate Modern - i que, entre altres coses, debat si la cuina pot ser o no considerada art. D’entrada, Ferran Adrià assegura que no és la seva intenció ser artista, que ell és un cuiner. Però el que sí està clar és que molts artistes s’han servit de la cuina i del menjar en les seves obres.

Gordon Matta-Clark
Food, 1972
3 fotografies
[© Foto: David Zwirner a Artnet]

Fullejant una selecció de pàgines del llibre que es poden veure al web de l’editorial Actar, trobo les fotografies fregides (Photo-fry, 1969) de Gordon Matta-Clark, l’anarquitecte nord americà que, serra mecànica en mà, es va dedicar a deconstruir- concepte molt present entre les tècniques de Ferran Adrià- edificis abandonats o quasi en ruïnes. A més, Matta-Clark va ser un artista cuiner. L’any 1971 va obrir amb l’ajuda d’uns amics el Food, un restaurant per artistes al Soho de Nova York. Tenia per objectiu ser un punt de reunió i d’intercanvi, en tots els sentits: s’hi feien exposicions, performances… i també garantia, amb un plat a taula o una feina al mateix restaurant, la supervivència de tots aquells artistes que no tenien èxit ni acceptació en els circuits comercials del mercat de l’art. Cal menjar per pensar.

El 15 d’abril va començar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona un cicle dedicat a la filmografia de Matta-Clark. En la primera sessió es va projectar Food (1972), pel·lícula testimoni de l’activitat del mític restaurant. Real(ity) cuts. Entorn del cinema de Gordon Matta-Clark continua fins el 3 de juny, cada dimecres a les 19:30 al MACBA.