divendres, 17 d’abril de 2009

L'ombra de Ponce de León

Alfonso Ponce de León
Autorretrato
(Accidente), 1936
Oli sobre tela, 160 x 190 cm.
[© Foto: MNCARS]

La temática de este Autorretrato fue motivada, según Gustavo Maura Manso, por un accidente automovilístico que el artista tuvo por esa época en la sierra de Segovia. Por otra parte, el 1 de diciembre de 1935 – en las páginas de Blanco y Negro, ilustrando “Sin palabras”, un texto de Gabriel Geiner-, el dibujante Antonio Cobos idealizaba al protagonista del cuento, el cual parecía atropellado a causa de un automóvil. Sin duda, estas dos fuentes fueron las que sugirieron a Ponce de León realizar su propio Accidente.

Inglada, Rafael. Alfonso Ponce de León [1906-1936].
Madrid: MNCARS, 2001. ISBN 84-8026-984-7. Pàg. 122.

LLUMS
. Alfonso Ponce de León (Málaga 1906- Madrid 1936) va estudiar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid durant els anys 20’. Company de classe i amic de Salvador Dalí, dels germans Cristino i Maruja Mallo i de la que després va ser la seva esposa, Margarita Manso. També era amic de Federico García Lorca, per a qui va fer escenografies del grup de teatre La Barraca. Va ser actor de cinema ocasional a algunes pel·lícules d’Edgar Neville.
Etiquetat dins el realisme màgic, proper al Surrealisme, Autorretrato (conegut també com Accidente) es sol veure com premonitori de la mort de Ponce de León aquell mateix 1936, i és el quadre més famós d'entre les poques pintures que va arribar a fer.

OMBRES. Alfonso Ponce de León pertanyia a la Falange Española de las J.O.N.S., fet de la seva biografia que em desagrada. A començaments de la Guerra Civil Espanyola un grup d’anarquistes i comunistes radicals el van assassinar, fet que encara em desagrada més… per la mort injustificada a totes les guerres i per acabar amb la carrera d’un gran artista.


Accidente és una pintura molt enigmàtica i amb un gran poder d’atracció. Actualment pertany a la col·lecció del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid (MNCARS) i era una de les pintures que s’ha pogut veure a la Fundación Caja Madrid, entre la selecció d’obres del segle XX de l’excel·lent exposició La Sombra. Una exposició conjunta amb el Museo Thyssen-Bornemisza que mostrava (i analitza al també excel·lent catàleg que han editat) la presència de l‘ombra com a tema artístic des del segle XV al XXI, en la pintura, la fotografia i el cinema.
La sombra. Madrid: Fundación Colección Thyssen-Bornemisza, 2009. 332 pàg. Il. ISBN: 978-84-96233-68-3.

4 comentaris:

Insonrible ha dit...

Este cuadro siempre me ha encantado, pero nunca me acuerdo del nombre del artista.
No sabía lo de su lado político. Sorprende que fuera amigo de Federico GL...

Mónada ha dit...

Hi ha una biografia de la Maruja Mallo, amb unes quantes anècdotes de l'Academia de San Fernando de l'època: bibliografia secundària!

Toronto ha dit...

Hola Insonrible! Sí que sorprende esa amistad, un ejemplo de tolerancia que les honra aunque no sabremos nunca como habría continuado después de la guerra. La pena también es que a los dos los mataran de igual manera... algo siempre ha ido mal porque estas cosas continuan pasando.
Mónada, moltes gràcies per la recomanació. La pintura de Maruja Mallo no m'atreu massa però ella com a personatge, per les fotos i anècdotes de l'època... debia ser de armas tomar... Alguna cosa he llegit del grup d'amics... com que rebien el sobrenom dels "sinsombreristas" perquè es passejaven per cafès i carrers de Madrid sense barret, que es veu que era tota una provocació a l'època! O una obra que van començar plegats per a l'Academia que es titulava "El boxeador pederasta"... anaven molt forts!

Samedimanche ha dit...

Un verano, en Madrid, lo adoptamos como punto de reunión durante unas vacaciones...¿dónde quedamos? En el Accidente a las 6!