dimecres, 27 de maig del 2009

Xa están aquí…

Enric Ruiz-Geli
Villa Nurbs


… Xa chegaron os marcianos / e tamén che son galegos /
respondendo con preguntas / e cara de confusón…*

Al Museu de ceràmica de Barcelona s’hi pot veure fins el 30 d’agost una petita exposició sobre les ceràmiques que Frederic Amat ha fet per la Villa Nurbs, una casa unifamiliar projectada per l’arquitecte Enric Ruiz-Geli. Es mostren algunes de les peces amb forma d’escates que a la casa conformen juntes una mena de doble pell sobre una part de la façana, donant al tros una aparença de closca d’insecte; també hi ha fotografies, una maqueta i la projeccció d’un documental on es veu tot el procés de treball d’Amat i el ceramista Toni Cumella.

Amat, Cumella i Ruiz-Geli van presentar l’exposició amb una taula rodona que duia per títol: Ceràmica i arquitectura al S.XXI, donant a conèixer de primera mà com es va dur a terme aquest projecte arquitectònic ultramodern però que va apostar també per un material en principi molt tradicional. A la xerrada van sortir referències a Gaudí i Jujol, detalls tècnics i secrets de la ceràmica de l’era digital… però per sobre de tantes explicacions interessants, dos van ser els aspectes que més van sorprendre al públic assistent: per què es va triar l'emplaçament a Empúriabrava i qui eren els propietaris que van acceptar un tipus de casa tan singular.



… Xa chegaron os marcianos /e tamén che son galegos /
traen a proba dos chourizos / e empanadas de electróns…*


Al municipi de Castelló d’Empúries (Girona), Empúriabrava és una urbanització turística lletja, malgrat en diguin la Venècia de l’Empordà pels carrers de canals artificials, construïts sobre uns antics aiguamolls aprop del mar. Enmig de blocs d’apartaments a primera línia de platja i residències d’estiu de cartró pedra amb jardí i piscina, Villa Nurbs sembla ben bé una nau extraterrestre que ha aterrat en el lloc més inesperat. Però no és així, res d’inesperat: fa uns quants anys que el matrimoni Gallego León va arribar a Empúriabrava, va obrir un restaurant marisqueria - Casa Gallego - i va fer diners. Quan els Gallego León van decidir tenir una casa nova, van contactar amb Ruiz-Geli perquè era fill d’una coneguda de Figueres. Impressionats per la proposta de l’arquitecte i moguts per les ganes de conèixer coses diferents i novedoses, van tenir fe i esperit marcià. Avui són els amos d’una casa espectacular que ja ha sortit a algunes de les millors revistes especialitzades en arquitectura de tot el món i, probablement, de tota la galàxia.

[Fotos: Web d’ Enric Ruiz-Geli ]

[*Os Resentidos: Están aquí. Del disc: Os Resentidos. Están aquí. Madrid: Gasa, 1993. ]

+ Villa Nurbs / + cloud9 / + Ceràmica Cumella / + Frederic Amat

3 comentaris:

niñoC ha dit...

¿Vienen en son de paz o a llevarse nuestras cerámicas?

Por cierto, ¿Has visto lo de "El cómic en las bibliotecas públicas de los diferentes ámbitos territoriales de Cataluña" que dan mañana en el Salón del Cómic?

Toronto ha dit...

NiñoC, no sé muy bien qué contestar a tu pregunta, si los marcianos se llevaran sólo las figurillas de Lladró harían un gran favor a la humnidad! No sabía del cómic, tiene muy buena pinta. Si este fin de semana paso por el salón del Cómic miraré de conseguir uno. Gracias, saludos!

niñoC ha dit...

jaja, no me refería a un cómic. Era una conferencia que había en el salón. Lo colgué en el blog y pensé que lo habrías visto.

Estuvo bastante bien. Vinieron algunos bibliotecarios de diferentes puntos de cataluña a contarnos lo que hacían para promover que la gente leyese cómics en las bibliotecas, cómo los adquirían, presupuestos, etc.