dilluns, 1 de juny de 2009

Still Night, Still Light

Samuel Palmer
The Lonely Tower, 1879.
Tinta sobre paper,
167 x 232 mm.




The Harvest Moon: Drawing for `A Pastoral Scene'
i Moonlight, a Landscape with Sheep,
circa 1831-3.
Llàpis, tinta i gouache sobre cartró,
152 x 184 mm.

[Imatges: Tate Gallery London ]


Samuel Palmer
(1805-81), pintor anglès deixeble de William Blake. Les escenes nocturnes a tinta de Palmer tenen l’aire tranquil de les estampes bucòliques i pastorils, però la presència de la lluna entre núvols tupits o cels estrellats aporten el misteri inquietant que només els grans artistes romàntics van saber treure del paisatge.

Au revoir Simone han tingut el bon gust i l’encert de triar un fragment del gouache Shepherds Under a Full Moon (c. 1830) de Samuel Palmer per a la portada del seu segon disc: Still Night, Still Light. Tan bonic com el primer, però, com apunta el títol, més fosc. També de cançons més llargues, estirant els estats d’ànim amb melodies de capes d’electrònica i veus que van entrant, s’empasten i surten, deixant anar missatges que, d’alguna manera, es podrien resumir amb la lletra de la cançó número 7, just al mig del disc, i que només diu així: Only you can make you happy.

Au revoir Simone. Still Night, Still Ligth. Moshi Moshi records, 2009.
+ Au revoir Simone
+ Au revoir Simone a MySpace
+ Samuel Palmer a Artcyclopedia

3 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Toronto!!...Son preciosas me encantan!!.

Insonrible ha dit...

Hoy me haré con este disco. Desde luego, estas chicas tienen buen gusto tanto para vestirse de estricta gobernanta como para elegir las portadas de sus discos...

Toronto ha dit...

¿"Estricta gobernanta?" Lo dice por ir abrochadas desde el primer botón de la camisa en plan monja antidisturbios o por haberse pasado al látex y cuero? Esto segundo no tenía ni idea y ahora mismo busco por internet a ver la foto! Vuelven a Barcelona en julio... que buen recuerdo Insonrible el del concierto en el Sidecar! Está vez tocaran en el Becool... una sala por Francesc Macià... creo que más pijo todo, la sala y el barrio...