diumenge, 7 de juny de 2009

Tornen els falciots

Falciots
(Apus)

[Naumann, J.F. Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas: Band IV,
Tafel 27 - Gera, 1901digitale Bearbeitung : Peter v. Sengbusch -
b-online ]


"Al llegar el calor llegaban ellos, los valientes vencejos que duermen en el aire – que viene a ser como dormir de pie, cosa que el Chino puede – y se alimentan de mosquitos. Empezó el calor el año aquel a los pocos días de Semana Santa. Y a finales de mayo era ya casi verano. ¡Estuvo en un tris de no saberlo nadie, si no llego a estar pendiente yo! Llevaba fijándome más de dos semanas, desde el día que les vi colarse uno tras otro, primero la hembra y luego el macho, en el agujero y no salir ya más hasta la madrugada." (…) "Un vencejo es muy distinto de un gorrión, o de un pichón del palomar, o de los tordos o de los cuclillos o las pajarotas con un pico en la cabeza. Yo he visto a todos esos a millones por el suelo, que se suelen caer del nido cuando aprenden a volar. Pero con los vencejos es distinto. Los vencejos son pilotos de combate. Igual que un kamikaze japonés. "

Pombo, Álvaro. Aparición del eterno femenino contada por S.M. el Rey.
Barcelona: Anagrama, 1993. (Narrativas hispánicas ; 143). ISBN: 84-339-0953-3.

Recordo l’estiu que un falciot va caure al balcó de casa. Per sort, el meu germà, que era un apassionat dels animals, sabia què calia fer en aquests casos: recollir l’ocell i llençar-lo des del més alt possible. Com vivíem en un primer pis, vàrem pujar correns al terrat. Ell es va apropar a la barana amb el falciot entre les mans i el va llençar amunt, amb força però delicadament. Jo pensava que cauria al buit com una pedra i el cor m’anava a cent. Però no, el falciot va agafar el vol en direcció cap a la plaça de l’Església, fins que el vàrem perdre de vista.

L’escriptor Álvaro Pombo té un niu de falciots a una paret de la terrassa de casa seva i sovint els ajuda a emprendre el vol quan cauen a terra. Los vencejos forman parte de mi mitología celeste. Todos mis libros están llenos de vencejos que dan vueltas, explica Pombo en aquest video que recull la visita d’uns periodistes que el van entrevistar pel suplement El País semanal d’aquest diumenge.

[Imatges: Falciot negre (Apus apus) i Falciot pàl·lid (Apus pallidus), Servidor d’informació ornitològica de Catalunya]

6 comentaris:

Mónada de Ventana ha dit...

Ai Toronto,
una tarda a mi churri i a mi ens va entrar un falciot a casa: vaig proposar donar-li pa amb llet, aquelles coses infantils. El vam tancar a una caixaCamper i el vam dur al centre de recuperació d'aus, sense saber quina bèstia bellugadissa dúiem. La noia que ens va atendre, molt amablement, ens va dir que gairebé matem al falciot: hauríem d'haver-li donat carn crua!
Des de llavors, els apus apu són uns ocellets que admirem i esperem totes les primaveres

Toronto ha dit...

Hola Mónada (i churri!). El que compta és la bona intenció! No ho he explicat, però temps després va caure un altre ocell, jo estava sol i vaig repetir l'operació (pujar al terrat, etc.)... però va resultar que no era un falciot i va caure en picat a terra... deuria ser un ocell ferit... i el que va passar és que sense voler el vaig rematar. La intenció era bona... psicoanàlisis bloguera...

Insonrible ha dit...

Ay, Totonto. Qué historia más bonita. Me ha encantado y además me imagino esta historia explicada en uno de sus collages. Seguro que sería bonita por fuera y por dentro.

Respecto al segundo pájaro... bueno, nunca lo ví como a un "bodyguard". Eso podría haberle pasado a cualquiera.
Besos.

Toronto ha dit...

Insonrible, pues no lo había pensado pero tomo nota y muchas gracias.

Confuncio ha dit...

El divendres vaig trobar un falciot en mig de gracia, van estar apunt d`esclafar-ho un cotxe...el vaig tenir a casa un parell de dies, donanli pinso de gat escaldat amb aigua calenta y aigua amb sucre, tal com m`havien recomenat a la protectora d`aus...l`ocell un mascle d`una setmana estava mal ferit...i com era cap de setmana no tenia lloc on dur-lo...aquest mati...l`he pogut portar a la protectora...i per desgracia un cop alla a mort, es veu que estava massa debil...Tot i aixi es un au que enamora, molt vital i sociable. Una salutació a tots

Toronto ha dit...

Hola Confucio, em sap greu aquest final. El falciot és un ocell molt valent i fort, sempre volant sense parar fins que torna al niu. En fi, ara tu també recordaràs un estiu que vas fer tot el que vas poder per slavar un falciot ferit. Gràcies per passar per aqui. Salutacions!