dimarts, 16 de juny del 2009

Michel Gondry: retallar i enganxar

MICHEL GONDRY

Michel Gondry 2: more videos before & after DVD1 és una nova recopilació de videoclips i altre material del realitzador audiovisual francès Michel Gondry, sense ordre cronològic respecte The Work of Michel Gondry, la primera entrega. El DVD té un menú de presentació que simula una ciutat de videojoc per on fas passejar el gos d'en Gondry. Cada edifici conté un videoclip, que només comença si hi fas aturar el gos al davant, després, però, que la simpàtica mascota hi deixi el seu regal en forma de caca. D'entre els extres, destaca la paròdia del videoclip de The Hardest Button To Button dels The White Stripes, que van fer a The Simpsons, i unes peces curtes en que Gondry i l'actor Jack Black mutants juguen al cub de Rubik amb molta habilitat.

El treball de Gondry es caracteritza sempre per ser molt original, arriscat i experimetal. Crea imatges que després són sovint arxicopiades a altres videoclips, al cinema, la televisió, la publicitat i pel mateix Gondry també... però d'això últim se'n diu estil, no? A més, es tracta d'un treball divers, tan variat i diferent com els músics pels que treballa (The Rolling Stones, Beck, The Willowz, The Black Crows, Paul McCartney, Sananda Maitreya (abans Terence Trent D'Arby!), Wyclef jean... per a tots els gustos). Entre tota l'obra de Gondry, hi ha una part que segueix una línia que m'agrada especialment. Són els videoclips de decorats enormes i petites maquetes, retallables sorprenents, joguets i ninots animats amb stop motion, paisatges i edificis de catró i cartró-pedra, plàstics, papers i fieltre, cotó i llana... el resultat és entre naïf i surrealista: els treballs de final de curs de l'assignatura de plàstica d'un alumne aventatjat que prenen vida, la fredor de la tecnologia que hi ha al darrera, ni es nota. És l'estètica dels primers vídeos que va fer per a Björk, com Human behavior i Bachelorette; del Knives out per a Radiohead, del Fire on Babylon per a Sinead O'Connor, o del Walkie talkie man d'Steriogram (aquest el dedico - com es fa a la ràdio que el video va matar - a la teixidora La Araña Tecla).

Plàstica per a un món imaginari, un pais de les meravelles que ha transportat també a les seves pel·lícules: a la injustament desapercebuda Human nature (2002), a La Science des rêves (La ciencia del sueño, 2006) i Be kind rewind (Rebobine por favor, 2008). En un altre ordre està Eternal sunshine of spootless mind (Olvídate de mi, 2004), més convencional visualment, però amb la presència divertida d'aparells tecnològics retro del més tronat, una altra constant a l'obra de Gondry. Pendent d'estrena queda la seva participació a Tokio (2008), codirigida amb Leo Carax i Bong Joo-ho. Ja està trigant massa en arribar als cinemes.

+ Michel Gondry: Pàgina oficial

Michel Gondry 2: more videos before & after DVD1. Los Angeles: Sleeping Train Productions & Partizian Films, 2009.

2 comentaris:

Insonrible ha dit...

Michel c'est genial... Pero "Rebobine, por favor" no me gustó mucho. Me pareció pesada y una aglomeración gratuita de gente estrambótica (ahora intento no decir "freake"...).
La historia de Tokio está basada en una historia de Gabrielle Bell y ella y Michel G. han coescrito el guión.
Mucho Tokio últimamente...(la cojito, Murakami, estos...).

Toronto ha dit...

Insonggggrible! A mi també em va semblar freak passada de rosca "Rebobine, por favor" i és que amb aquells protagonistes i semejante historia... però les recreacions de les pel·lícules, uf! són tan chules! El recorta y pega me puede!
I quina fixació amb Tokio... a veure què serà, em refio més del tàndem Bell-Gondry que de la Cojito (boicot!)i m'ha de passar vostè Tony Takitani(ho he hagut de mirar al blog de J. perquè la recordo per Tanita Tikaram...)!!!