Picnic a La Caula

Cary Grant i Grace Kelly
To Catch a Thief
d'Alfred Hitchcock

(1955)
[Foto: Flickr honeyfumblings]

Cistella de vímet amb vaixella, coberts i gots. Estovalles i tovallons de roba amb estampat de quadres vermells i blancs. Termo i dos pots petits. Navalles d’Albacete i Suïssa. Amanida de tomata, ceba, cogombres, pebrot, garrota, olives i enciam; fuet i butifarres negra i blanca; pollastre arrebossat; truites de carbassó i patata; pa i tomates madures per xucar; oli i sal; una xíndria i un meló. Aigua fresca de la font, vi negre amb gaseosa i cafè.


Si aquest estiu tenen pensat fer un picnic, un bon lloc podria ser el berenador de La Caula, a Les Escaules (Girona). El mateix lloc que va triar Marcel Duchamp als anys seixanta, probablement en més d’una ocasió i sempre acompanyat de bons amics. Ho sé perquè, per recomanació d’en J., acabo de llegir Duchamp en España: las claves ocultas de sus estancias en Cadaqués, de Pilar Parcerisas. Un assaig molt interessant sobre les estades de l’artista a l’Empordà i com aquestes van influir en la seva obra.

Segons una hipòtesi de Parcerisas, Duchamp va trobar en l’espectacular salt d’aigua del riu La Muga la peça que li faltava per acabar L’Étant donées, concretament el paisatge del fons. Part de les investigacions que conté el llibre defensen que així podria ser, entre altres coses per les connotacions eròtiques del significat etimològic de la paraula caula (calenta en llatí) i pel simbolisme dels molins d’aigua que hi ha al llarg del mateix riu (La Caula està aprop d’un poble que es diu Pont de Molins), tot molt en sintonia amb altres enigmàtiques obres de Duchamp on els molins i els jocs de paraules hi són molt presents.
Com enigmàtic és també saber del cert fins quin punt Parcerisas ha plagiat uns primers estudis sobre la relació de Duchamp i La Caula, publicats fa uns anys per Joan Casellas, artista i promotor cultural que dirigeix el festival La Muga caula. De moment, només Caselles s’ha manifestat al respecte. Els seus retrets per no aparèixer citat al llibre i les valoracions crítiques sobre l’assaig de Parcerisas es poden llegir a Internet.

L’Étant donées
(fragment),
1946-1966.
Philadelphia Museum of Art
[Imatge: Toutfait.com: the Marcel Duchamp Studies Online Journal]

Duchamp en España... explica també les primeres visites al país, seguint les recomancions de Rafael Sala (un personatge interesantíssim a descobrir!); Duchamp acompanyant a la col·leccionista Katherine Dreier per Andalusia; l’exposició de Nu descendant un escalier el 1912 a la galeria Dalmau de Barcelona… i, sobre tot, el què van donar de si els deu anys que Duchamp va estiuejar a Cadaqués, els deu darrers anys de la seva vida. L’ amistat amb Salvador Dalí (compartint molts interessos artístics i una gran admiració mútua), les visites dels seus amics artistes (Man Ray, Nicky de Saint Falle i Jean Tinguely, Max Ernst, Richard Hamilton…), les sortides per jugar a les associacions d’escacs de pobles pròxims com Llançà i Roses. Acaba documentant el procés de disseny d’una xemeneia que Duchamp va fer per l’apartament de Cadaqués on s’allotjava i que un cop construida encara avui s’hi conserva.

Parcerisas, Pilar. Duchamp en España: las claves ocultas de sus estancias en Cadaqués. Madrid: Siruela, 2009. (La Biblioteca Azul serie mínima; 23). 133 p. ISBN: 978-84-9841-254-3.

[Foto del salt d'aigua de La Caula: Fotonatura]