La comunitat de ratpenats de Riverside (Illinois) sempre està pendent de les finestres de la biblioteca pública. Quan els bibliotecaris, per oblit, en deixen alguna d’oberta, esperan que arribi la nit. Amb la biblioteca ja buida, entraran volant al crit de: L’avorriment ja té cura: aquesta nit hi ha lectura!!!. Els ratpenats grans van directament a pels llibres dels seus temes i autors preferits; els petits escolten atents l’hora del conte, juguen o fan entremaliadures. Tots passen una gran vetllada a la biblioteca, apurant la lectura fins els últims minuts abans no surti el sol.
Ratpenats a la biblioteca és un conte molt bonic, escrit i il·lustrat per Brian Lies. Després de Ratpenats a la platja (2006), és el seu segon àlbum amb ratpenats protagonistes. En aquesta ocasió, Lies fa un homenatge a la biblioteca pública de Riverside, el poble on estiuejava de nen. Els dibuixos reprodueixen fidelment l’edifici de debò (ho podeu comprovar aqui), el mateix que visitava algunes tardes acompanyat pel seu avi. A part de dibuixar uns ratpenats entranyables i simpàtics, m’agraden especialment els interiors, els angles des dels que els fa o la manera de col·locar els llibres. Tot a vol d’ocell o gairebé sempre capgirat, tal i com ho veuria un ratpenat. Però també m’agrada molt la força amb que transmet l’emoció, la curiositat, la imaginació i, en definitiva, l’amor per la lectura. A les rates de biblioteca els ha sortit competència.
Ratpenats a la biblioteca és un conte molt bonic, escrit i il·lustrat per Brian Lies. Després de Ratpenats a la platja (2006), és el seu segon àlbum amb ratpenats protagonistes. En aquesta ocasió, Lies fa un homenatge a la biblioteca pública de Riverside, el poble on estiuejava de nen. Els dibuixos reprodueixen fidelment l’edifici de debò (ho podeu comprovar aqui), el mateix que visitava algunes tardes acompanyat pel seu avi. A part de dibuixar uns ratpenats entranyables i simpàtics, m’agraden especialment els interiors, els angles des dels que els fa o la manera de col·locar els llibres. Tot a vol d’ocell o gairebé sempre capgirat, tal i com ho veuria un ratpenat. Però també m’agrada molt la força amb que transmet l’emoció, la curiositat, la imaginació i, en definitiva, l’amor per la lectura. A les rates de biblioteca els ha sortit competència. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada