dilluns, 20 de juliol de 2009

Madness

Madness
The Liberty Of Norton Folgate

Naïve - Lucky Seven Records, 2009

[Foto de Paul Rider]

Corria l’any 1986 quan G. va tornar de Londres embogida: nuca rapada i la resta de cabells ben crepats amb molta laca, ratlla negra gruixuda als ulls i llavis pintats d’un vermell viu, dos aros de plata a cada orella. Vestia mini, mitges tupides, jersei de coll alt, caçadora Harrington i sabates Dr. Martens, tot negre. Parlava meravelles del festival de Reading i d’un concert de Souixie and The Banshees durant el que, tirada a la gespa, va fer un noviet d’estiu que a la foto lluïa una bona cresta i uns imperdibles d’arrecades. Ella havia visitat el paradís que al poble la resta només coneixiem a través de Radio3, Stock de Pop, Arsenal o Els joves. La seva bogeria era molt contagiosa i, al setembre, una vegada arribats a Barcelona, em va infectar encara més d’entusiasme per conèixer nous grups, comprar discos, anar a concerts, sortir de festa als bars i discoteques que punxessin només aquella música. I d’aquella època tant excitant espero conservar per sempre més la mateixa actitud curiosa, snob em diuen alguns no infectats.




Madness
House of Fun a The Young Ones

Els Madness van ser dels primers grups que em van enganxar prou per fer-me’n molt fan, del reaggae més skatal·lític d’One step beyond al pop més elegant d’Our house. Fa només uns mesos que Madness han tornat, com tants grups de llavors que, o no van marxar mai, o ho van deixar corre per un temps indefinit, o es reuneixen i ho tornen a deixar... En tot cas, Madness presenten The Liberty Of Norton Folgate després d’un parèntesi de 10 anys i no només per resucitar els seus vells èxits dels vuitanta, sino que aposten per noves cançons que mantenen molt bé el pavelló british i d’aires jamaicans d’aquells temps, però és tracta de música d’ara i sona la mar de bé!