dimecres, 22 de juliol de 2009

Taro i Capa

Fred Stein
Gerda Taro i Robert Capa,
Paris, 1936
[© Fred Stein- International Center of Photography]

Exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Barcelona, fins el 27 de setembre.


Robert Capa
Mort d’un milicià republicà,
Cerro Muriano, Front de Córdoba,
5 de setembre de 1936
[© Cornell Capa - International Center of Photography]


Visitant la doble exposició Capa-Taro del MNAC, no puc deixar de pensar en què joves i suïcides eren aquests dos aventurers. Tant es van arriscar per treure la foto que ho van pagar morint massa joves. Va valdre la pena tanta valentia? Avui, les seves fotografies són testimonis de la crueltat de les guerres que van retratar, formen part de l’àlbum de la memòria històrica que alguns sempre estaran interessats en ocultar i, el pitjor de tot, que no ha servit de res per no caure després en els mateixos errors.

Gerda Taro
Miliciana republicana entrenant tir a la platja,
afores de Barcelona, agost de 1936
International Center of Photography]


Vistes les fotos de les sèries d’Espanya, Xina, Normandia i Leipzig, em pregunto: és realment tan important saber del cert si darrera la mítica foto Mort d’un milicià republicà (1936, Guerra Civil espanyola) va haver o no un muntatge de Capa? La meva resposta és no. A més, està també el gran valor artístic del material, d’ aquella nova i revolucionària manera de fer fotoperiodisme que va marcar tendència, per sobre de gèneres, a la història de la fotografia.
Diuen que haver trobat la maleta mexicana tampoc resoldrà el misteri del milicià.

Com em va fer veure el meu acompanyant, només la maleta mexicana amb els negatius sembla un object trouvé de Marcel Duchamp o una capsa de Joseph Cornell, dos mestres de l’art que amaga secrets.

Robert Capa i Gerda Taro, dues vides amb tots els elements per ser llegenda: periodistes aventurers al límit, viatges a països exòtics, morts joves i un misteri sense resoldre.