diumenge, 26 de juliol de 2009

Souvenirs

Efecte souvenir, fetitxes de viatge, més enllà dels tòpics és una exposició que sí, com diu el títol, va més enllà de mostrar una selecció ben curiosa de souvenirs que reprodueixin a escala reduïda els edificis, monuments i altres motius més coneguts i tòpics d’arreu del món. És molt més interessant que això, perquè analitza alguns dels significats que fan del souvenir aquell objecte kitsch tan especial i que desperta amor i odi a parts iguals.

El souvenir religiós, imprescindible per continuar el culte a casa… estampes, verges, i tota una paramenta que en el cas de la religió catòlica sempre m’ha semblat molt forta; el factor màgic que li podem donar, per exemple,als gatets japonesos de la salut i la fortuna, els que ara estan tant de moda; la necessitat de conservar un bon record (que mai dolent!) a través del souvenir típic, però també de la rapinya dels sabons d’un hotel o d’un tros del mur de Berlin (quan en quedaven!)… M’ha agradat molt el collage de pel·lícules d’ Andrés Hispano, per tractar el souvenir a través del cine, com a mecanisme que activa la nostàlgia: fragments escollits de Vacaciones en Roma, Blow Up, Escuela de sirenas, Cabeza borradora, Paris-Texas… entre moltes altres més o menys conegudes, però totes amb aquest poder evocador. Llàstima que als darrers minuts el DVD es va espatllar… Interessantísima Chain City, una vídeoinstal·lació de Diller Scofidio + Renfro, on ens situen a cavall d’una gòndola, circulant ara pels canals de la Venècia real, ara pels de l’hotel The Venetian de Las Vegas. Aquí, la reflexió gira entorn aquella costum del turista, quasi malaltissa i possessiva, de fer la foto o filmar-ho absolutament tot. En la mateixa línia s’hi pot veure la foto Utah (1997) de Jordi Bernadó, on el paisatge es l’espectacle teatral des del mirador ple de públic-turista. O la sèrie Souvenirs de Michael Hughes que fotografía el souvenir o la postal sobreposats a l’edifici o monument original. Els treballs de Bernadó i Hughes tenen una fina ironia. Una vegada vaig sentir dir a l’escriptora Rosa Regàs que ella no feia mai fotos quan viatjava, perquè li treien temps per veure bé els llocs. Doncs això, jo també crec que, al ritme mig dels turistes típics de si avui és dijous això és Brussel·les, estan tan preocupats en fer la foto que no gaudeixen del lloc.

Perajaume
Postaler, 1984
[Foto: MACBA]

També trobem el concepte de souvenir en l’obra d’alguns artistes. Des de l’ampolla amb l’Aire de Paris (1939) de Marcel Duchamp, a Barcelona Black & White (1990) de Carlos Pazos, fet amb les figuretes de la Moreneta i en Copito, que seu a la falda de la verge. O dues peces que m’agraden molt i per sorpresa he vist que formaven part de l’exposició. Una és una vella coneguda que havia vist a la col·lecció del MACBA: Postaler (1984) de Perejaume, un expositor de postals on enlloc de postals hi ha miralls, de manera que reprodueix l’entorn on es planta l’expositor. En una sala de museu no llueix gaire, però en mig d’un bosc o en qualsevol altre exterior l’efecte és increíble. Per a mi és una de les millors i més boniques obres de Perejaume. L’altra, quan vaig estar al davant quasi em desmaio d’emoció: sis boles de neu de la sèrie Travelers (2000-06) de Walter Martín i Paloma Muñoz! Les havia vist en foto, però mai l’objecte real. M’hauria encantat emportar-me-les totes de souvenir …


Travelers
[Fotos: Art-port]

Efecte souvenir, fetitxes de viatge, més enllà dels tòpics

al DHUB, Barcelona. Fins el 13 de desembre de 2009

3 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Hola toronto guapo meu!!.
Las bolas de nieve es algo que me ha gustado mucho desde bien pequeña,pero tengo un grato recuerdo de los televisores con su pequeño botón para ir pasando las fotos y es que mi hermana y yo mirabamos a traves de una de las fotos que se desprendierón del televisor y creeme teníamos una visión de los crateres de la luna espectaculares jajja imaginate cuando nos pasabamos la tele de una a otra esperando ver un extraterrestre y mi madre nos miraba como si las extraterrestres fueramos nosotras!!.
No te creas no se equivocó demasiado!!.

Besos guapo.

Samedimanche ha dit...

D'aquesta setmana no passa, i més ara que ens has dit lo de les boles....!!!!! Aprofitaré per passar-me per Iguapop de camí a veure la Tara Macpherson...es que me gusta todooooooo!!!! ( sense rabior )

Toronto ha dit...

Qué bo Abutrí! si es que sólo os faltó subir a un platillo volante! O igual pasó?
Samedi, hem de robar les boles del museu! El souvenir furtiu que diuen a l'expo... I a la de Tara MacPherson també hi vull anar... i Mme Insonrible segur que també... Si voleu en parlem.