dijous, 30 de juliol de 2009

Kahiki

Sangri-La- California-Polynesia
[Foto a: Kirsten, Sven A. The book of Tiki.
Köln:
Taschen
, 2003. ISBN: 3-8228-2433-X]

Illes del Pacífic… platjes verges d’aigües cristal·lines... fons marins de vistosos corals i peixos multicolor… boscos salvatges d’altes palmeres entre la frondosa vegetació… espectaculars salts d’aigua des de penyasegats de vertigen… volcans amenacen bufant fum i escupint petits trossos de lava… acollidors poblats de cabanes de bambú i palla... natius que reben amb collars de flors als forasters ... dansen quasi nus davant l’escultura del gran déu Tiki... entrada la nit, comença un rite voodoo…
Anem rumb als Mars de Sud, però sense sortir de la ciutat…

Benvinguts a:
¡¡¡¡LA RUTA TIKI!!!!
paradissos de cartró pedra

AVUI:

Kahiki
Gran Via de las Corts Catalanes, 58.
Barcelona.
Horari: De 18:30 a 3:00;
divendres i dissabtes de 18:30 a 4:30.
Preu de les copes: de 4 a 7 €.


Kahikí és l'antic nom amb el que es coneixia l'illa de Tahití. Aquest bar està obert des del 1977. L’interiorisme original el va fer l’arquitecte Esquinasi (ni rastre de més dades sobre ell) i és el més modest dels tres bars polinesis que queden actualment a Barcelona*. Té un ambient intimista, de raconets i poca llum, petits reservats mig oberts i un estret però ampli altell. Molta canya, des de la porta d’entrada al fons d’un local que no té cap finestra, com si de l’interior d’una gruta natural es tractés. A una banda, la paret està decorada amb pintures sobre fons de canya i vímet. A l’altra banda, la paret és de rajoles de ceràmica verdes, amb màscares d’alguns deus tikis penjades. Els lavabos estan nets, són de rajoles, waters i piques blanques i, per tant, no segueixen la decoració de la sala.

La nostra visita és un dissabte, força aviat, sobre dos quarts de deu del vespre. L’atzar ha volgut que una hora abans, de compres pel centre hem trobat una parella amiga i encantadora (L. i D., aloha!), que justament d’aquí a uns dies estaran de vacances ni més ni menys que a Hawai! Quina casualitat, serà cosa dels deus tikis? Decidim anar tots cap al Kahiki.

Demanem dos Bucaneros (La intrepidez y el arrojo unidos a la inconsciencia de la juventud se encuentran en esta bebida aventurera), un Coco Loco (El frenesí de una mezcla de rones y leche de coco), una Perla del vicio (El candor de la belleza contra la satisfacción del pecado. Una lucha que muere al llegar a sus labios. ¡Salud con perla!) i una cervessa . Els cambrers, tots són homes i porten la camisa d’estampat hawaià i pantaló llarg negre. Dos són granadets, més tard arriben dos de més joves, els dissabtes deuen treballar força perquè no és massa tard i va entrant gent, parelles joves majoritàriment. El cambrer que ens atén és dels més grans, molt amable. Explica els ingredients dels cocktails pels què preguntem amb un to de ritual monòton. Ell mateix els prepara darrera de la barra de canyes i els serveix en les imprescindibles tasses tiki: forma de coco pels bucaneros i coco loco, forma de dona amb els pits al descobert per la perla del vicio. Els beurem amb canyes de plàstic extra llargues i estan molt bons, suaus i refrescants. També ens posen els típics bols d’acompanyament, amb blat de moro i peixets de galeta salada, tot està ben cruixent. Pel que fa a la música… fatal. Sembla que hagin posat un d’aquells discos de “les 100 millors cançons del pop i del rock”… sona tot com massa impersonal... i res de ritmes hawaians, tiki, lounge, surf, ritmes calents o aires vintage. Potser la cosa canvïa més entrada la nit. De tot el que sento, només m’agrada el Sex machine de James Brown... mentre parlem, la mar de tranquils, en un ambient agradable, distès i relaxat… vaig seguint per dins el parapa- pa -pa –pá: gueroppa-pirulé!

I per acabar, aqui tenen un enllaç a la valoració (sobre 10) del Kahiki segons els lectors d’ Humuhumu’s critiki, una exhaustiva guia a internet de bars tiki d’arreu del món.

*Fotos i documentació: City in Space

8 comentaris:

P. ha dit...

Ni se le ocurra seguir con esta ruta sin miiiiiiiiii....vacaciones hawaianas por el precio de una T10!!!
Por cierto, vuelven los Tiki Phantoms.

Toronto ha dit...

Pues vaya preparando usted la falda hawaiana que pronto caerá otro!
Los Tiki Phantoms tocaron en el Sidecar hace un par de semanas, pero no fui! Pero siguen de gira...

niñoC ha dit...

5 años viviendo a una manzana de este local... y nunca se me ocurrió pasar más allá de la piscinita para tortugas de la entrada.

Mónada de Ventana ha dit...

l'ambientador estava a l'alçada de les vistes?? espero que justament TU no et demanessis la Perla. O si? Mai no em deixaràs de sorprendre!

Toronto ha dit...

NiñoC!Pues atrévase hombre! De alguna manera esto también tiene su punto ciencia ficción! Sólo faltaban unas androides hawaianas moviendo la cintura!

Mónada, el ambientador podría millorar... i sí, confeso que la perla del vicio la vaig beure jo... que després res de vicio perquè tinc molt mal beure i de seguida em quedo bolinga i traspuesto! Però amb semejante nom no em vaig poder resisitir... s'havia de provar...

Toronto ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mónada de Ventana ha dit...

Toronto, que un nombre te haga sucumbir al alcoholismo .....

Georges ha dit...

Next stop? Ja diràs...!
Recorda q en D. arriba aviat i esperem propera tikiscapada del 19 al 23. Sincronitzem rellotges i tanquem agendes, quan vulguis.