dilluns, 3 d’agost de 2009

Paul va a trabajar este verano




Rabagliati, Michel.
Paul va a trabajar este verano.
Fulgencio Pimentel,
2006.
ISBN: 84-88261-68-3.


Després d’haver caigut rendit als peus de Michael Rabagliati pel seu Paul en el campo, tenia moltes ganes de llegir Paul va a trabajar este verano. No va ser fàcil de trobar a les llibreries de Barcelona, va sortir fa tres anys i amb una tirada de només 1000 exemplars. Però quan ja estava a punt de demanar-lo per internet a l’editorial Fulgencio Pimentel, vaig donar amb un al Continuarà…


Si a Paul en el campo Rabagliati demostrava dominar el relat breu, a Paul va... trobem una única història llarga, però també amb un ritme narratiu molt ben traçat. L’autor es mou perfecte en qualsevol dels dos registres i aquesta història és… tan, però tan, bonica! Un nou retorn als paradissos perduts a través de Paul-Paulot, el seu habitual alter ego de ceies espesses. En aquesta ocasió, viatja al final de l’adolescència. Retrata el moment en que Paul penja els estudis i comença un trist treball com a aprenent d’impressor, que abandonarà quan accepta una feina de monitor d’uns campaments d’estiu per a nens amb problemes familiars.

L’esperit de superació, el companyerisme, adquirir responsabilitats, la convivència, donar afecte i sentir-se estimat per aquests nens amb problemes, la relació amb la natura, mil anècdotes típiques dels campaments… són alguns dels temes (n’hi ha més, però no els desvetllaré!) i, com veuen, temes molt perillosos de caure en els pitjors dels tòpics i la sensibileria de vergonya aliena. Però no és el cas, Rabagliati està sempre al límit, perquè no deixa de ser altament emotiu, però no hi cau. Oblidin la llagrimeta fàcil als ulls dels ninotets o les grans sentències alliçonadores sobre la vida. És una meravella, i us ho diu algú que d’entrada sentia més rebuig pels campaments kumbaiàs que els dos nens de la família Addams junts. Els personatges es mostren de la manera més neta i també amb molt sentit de l’humor. Tots aniran aprenent dels seus errors i afiançant les seves virtuts, sense moralina alguna pel mig.

La música és una companya generacional més en aquell campament dels anys 70': dels hits moderns del moment de Led Zeppelin o Supertramp, als clàssics d’ahir i de sempre com Georges Brassens. La chanson serà un dels encants de Paul per guanyar-se als companys. Rabagliati té, com molts canadencs, un punt afrancesat, també present amb el record dels entrepans de paté de Paris, el berenar diari fins a l’avorriment.

El dibuix, en blanc i negre, està en la línia més polida i clara de l’autor, detallista, molt expressiu i amb un ampli desplegament de recursos amb jocs d’ombres, siluetes a la foscor, talls transversals o vistes panoràmiques dels paisatges. Té la bellesa i la gràcia de les coses sencilles.

Michel Rabagliati fa d’en Paul un personatge molt real, que acabes sempre entenent i, fins i tot, estimant. El Paul adult i pare de familia del final de la història és, per sobre de guanyadors i perdedors, un autèntic heroi qüotidià.

2 comentaris:

Georges ha dit...

En sóc fans, així, en plural (as Agrado said)... Ara penso si Pedro coneixerà a Rabagliati, tb seria un bon regal, noooo?
Es q tu no m'ajudes a fer la meva "cajita"... Però tornant a Paul, és una obra mestra quasi, quasi, descatalogada: un luxe d'edició!!!
Vive Michel...!

Toronto ha dit...

Georges, Sobre el regal-cajita... crec que en Pedro contractarà escolta especialitzada en psicòpates quan ho obri vegi el contingut i llegeixi la carta... Paul segur que li agradaria, però si no t'espaviles et diran allò tan amorós de: ESTÁ DESCATALOGADO!!!