Nicolás de Lekuona

Nicolás de Lekuona
s/t, 1935.
Fotomuntatge. Collage de fotografies i diari.
36'5x23 cm.
[Museo San Telmo, Donosti]

s/t, 1935.
Fotomuntatge. Collage.
24x22'5 cm.
[Diputació Foral de Guipuzkoa]

Durant el viatge a Madrid del passat mes d’agost, vaig visitar la Colección reescrita del MNCARS, la reordenació de la col·lecció permanent que ha fet el seu nou director, Manuel Borja-Villel. La veritat és que no recordava massa com estaven col·locades les obres abans, així que no puc comparar. Només puc dir que, tal i com està ara, em sembla perfecte. La col·lecció comença a finals del S.XIX i arriba a l’actualitat, repartida en grups d’obres que responen a un fil conductor, més de discurs comú i altres connexions que pas cronològic o d’autors, tot molt ben explicat, per a tothom qui vulgui conèixer i entendre l'art modern. Respecte a la meva última visita, sí em va semblar trobar més espais dedicats al videoart, la fotografía i l’arquitectura, o el fet d’incloure projeccions de cinema (els Lumière, Méliès, Buster Keaton, Buñuel…) entre pintures i escultures, una cosa que ja feia el mateix Borja-Villel al MACBA. A part de les incorporacions recents, fàcils d’identificar perquè així ho indicaven unes cartel·les vermelles.

Vaig poder tornar a veure Accidente d’Alfonso Ponce de León, El gran masturbador de Salvador Dalí o una altra pintura per la que també sento devoció: Un mundo d’Angeles Santos. Fa temps que Un mundo està al MNCARS, però la vaig veure (i impressionar) per primera vegada de nen, al Museu de l’Empordà de Figueres, i per a mi és una cita quasi sentimental. I va estar bé el retrobar, però també el descobrir, perquè d’aquesta visita me’n vaig emportar el descobriment dels fotomuntatges de Nicolás de Lekuona (1913-1936).

Nicolás de Lekuona
s/t, 1934. Fotomuntatge. Collage de fotografies i reixa. 20'5x29'3 cm.
s/t , 1935. Fotomuntatge. Collage de llàpis i paper. 36x26 cm.
[MNCARS]

Autofotografia, 1934.
Fotografia. 16'5x12 cm.
[Colección hermanos Lekuona]

L’artista basc Nicolás de Lekuona va estudiar per aparellador al Madrid d'una època en plena ebullició del que avui coneixem com les Avantguardes artístiques de principis de segle XX. Com arquitecte tècnic va treballar seguint el racionalisme del GATEPAC. Es conserven alguns dibuixos i pintures seves, però pel meu gust no arriben a tenir la força dels fotomuntatges collage i fotografies, malgrat ser també obres molt primerenques, amb clares influències dels constructivistes russos (Rodtxenko) i l’esperit dels surrealistes (Ersnt, però sobre tot Hugnet). Lekuona va ser molt amic de Jorge Oteiza i contertuli de Ramón Gómez de la Serna al Café Pombo. Llàstima que va morir tan jove i ens ha deixat poca obra. Un accident durant la Guerra civil va acabar amb la seva vida. Com Ponce de León, Lekuona es movia en cercles d'artistes i intel·lectuals d’esquerres, però els dos van morir defensant la causa dels nacionals.

A Internet hi ha un museu virtual de Nicolás de Lekuona que val la pena visitar, conté imatges de tota la seva obra y molt material bibliogràfic interessant.

[Totes les imatges: http://www.nicolasdelekuona.org]