dilluns, 9 de novembre de 2009

Completa-ho i retorna-ho sisplau

RJ
Ray Johnson
Let It All Hang Out, 1968–76
Collage, 46 x 36.5 cm.
Col·lecció privada, Londres
[Raven Row]


J. em va avisar que arribava una exposició que m’interessaria: Ray Johnson: Completa-ho i retorna-ho sisplau. I sí, moltes gràcies, l’obra de Ray Johnson (1927-1995), que desconeixia totalment, m’ha agradat molt.
El MACBA porta per primera vegada al país una mostra extensa d’aquest artista nordamericà que va tenir els seus quinze minuts de fama en els circuits artístics del Nova York dels anys 60’, però es va quedar al marge de ser tan popular com ara Andy Warhol, Robert Raushenberg o Jasper Johns, per citar tres amics i coetanis seus més coneguts. Ell va decidir abandonar les festes de paripé - a les que diuen era molt assidu al principi - per tancar-se a un poblet de Long Island i des d’allà dedicar-se, quasi de forma obsessiva, a fer i refer collages, alguns dels quals (juntament amb fotocòpies i altres materials gràfics) enviava per correu, amb la intenció que el remitent l’acabés i li retornés. Aquestes cartes esdevindrien de les primeres mostres de mail art, una nova manera de fer que va captivar, per exemple, als integrants del grup Fluxus, amb qui Johnson connectava per l’afició als happenings, o més aviat els anti-happenings, ja que sota el nom de Nothing es limitava a això, a no fer res. Avui el mail art, transformat i multiplicat en electrònic des de l’aparició d’Internet, encara es belluga, ara per la xarxa*.

Ray Johnson Richard: Poussette-Dart Masher i Saul Steinberg, 1972. Assemblatges.[MoMa]


Dels collages de Johnson, criden molt l'atenció les composicions sobre retalls de cartrons (llegeixo que eren dels que normalment utilitzaven les bugaderies nordamericanes per plegar les camises) que en deia “moticos”. O les llistes interminables de noms que hi apareixen al costat del seu: de companys artistes, d’estrelles del cinema, cantants, escriptors, personatges literaris, amics anònims… i amb jocs de paraules, dibuixos de personatges recurrents (sobre tot una mena de conillet) i l’ús de dolars, retalls de textos i fotos de revistes o logos publicitaris. Tot això a les portes encara del pop art.
Al petit catàleg que s’ha editat, Alex Sainsbury ** afirma que Johnson admirava i buscava a Joseph Cornell i idolatrava a Marcel Duchamp (en alguns collages apareixen fotos de l’Étant donnés i Monalisas manipulades). Queda clar que l’atzar i l’object trouvé són les bases de les que va partir. Dos referents de pes, però desprès d’una sòlida formació al Black Mountain College, on va coincidir amb John Cage, del que ara mateix al MACBA es fa, i no casualment, una molt bona exposició (que serà objecte d’un altre post!). Allà també va rebre la influència de les composicions gràfiques i de colors de la Bauhaus (l’escola alemanya que aquests dies celebra que es va fundar fa… 90 anys! I tot el que d’allà en va sortir encara és tan modern!) a través de les classes de Josef Albers, un dels seus professors que va arribar als Estats Units fugint dels nazis.

Sense títol, 1960 i 1963 . Mailing . Collection William S. Wilson . [Raven Row]

Ray Johnson, malgrat l’aïllament, va tenir continuament demanda d’obra per part de col·leccionistes i, fins i tot, una exposició al Whitney Museum de Nova York. Però no es trobava a gust en aquest món (en general, no només l’artístic…) i va acabar llençant-se a les aigues de Long Island.


Ray Johnson: Completa-ho i retorna-ho sisplau. Al Museu d’Art Contemporani de Barcelona fins el 10 de gener.

* Electronic Museum of Mail Art

**Sainsbury, Alex. Ray Johnson: Please Add To & Return. Blom, Ina. Com (no) contestar a una carta: la performance postal de Ray Johnson. A: Ray Johnson: Completa-ho i retorna-ho sisplau. Barcelona: MACBA, 2009. ISBN: 978-84-92505-16-6.

[Audio: John Cage: Sonata#10]

2 comentaris:

jordi ha dit...

Mira, en quant surti d'aquesta grip em llenço (tb) al MACBA! Ostres, quantes coses per fer i pel mig, les compres d nadal, q tant t'agraden...

Toronto ha dit...

Sí, Odio les compres de nadal... Plan B: anar al MoMA a l'exposició de Tim Burton i després... fins i tot aniria de compres de nadal a la 5a Avinguda... però no podrà ser! La de Ray Johnson està molt bé i repetiré.