Del cuidado de las ardillas

Toronto, l’esquirol, recomana a tothom que vulgui comprar i cuidar un esquirol nascut en captivitat, compri també Del cuidado de las ardillas, una guía práctica. Un llibret magnífic, il·lustrat amb els divertits dibuixos del gran Axel Scheffler, autor també del Gruffalo.

Recull quasi tots els bons consells i recomanacions que cal tenir en compte per fer feliç a la seva mascota preferida.

Sheffler, Axel. Del cuidado de las ardillas: una guía práctica. Traducció de l’anglès per Carles Andreu i Albert Vitó.
Granada: Barbara Fiore, 2009.
ISBN: 978-84-936778-7-9.

I quan diem quasi tots els consells, és perquè no parla d'un en concret, aquell que hauria servit per evitar la mala sort que va corre la Flappy de Corea, l’esquirol zombie:

Flappy era el nom (sí, molt original) d’un esquirol coreà que va anar a parar a Sant Feliu de Llobregat. Una família amb cinc nens el va comprar a una botiga d’animals. Nascut en captivitat, va trobar molt confortable la seva nova llar al pati de la casa: una gàbia alta i ample, amb una roda per corre, un tronc per trepar-hi, un altre tronc buit i fordadat on hi va condicionar un bon cau amb uns retalls de roba. Els nens primer, els pares poc després i sempre (com sol passar) feien la neteja de la gàbia i posaven el menjar i canviaven l’agua. Per disgust dels seus amos, quan van començar a baixar les temperatures, Flappy no era de sortir gaire del cau. De vegades, des del saló menjador, els nens sentien alguna fressa provinent de la gàbia, però a l’acostar-s’hi, Flappy ja tornava a ser amagat. Llavors, obrien la gàbia i aixecaven el fals sostre del cau. Així, podien veure a l’esquirol, dormint ben cargolat i bategant. Però van passar tres dies seguits que Flappy no sortia a cap hora. A la setmana llarga sense donar senyals de vida, van tornar a aixecar el fals sostre del cau. Flappy semblava mort, no es movia gens. Els nens van passar del disgust al drama. La mascota era morta. L’únic que podien fer per la seva ànima coreana era un enterrament digne. I fins al bosc més proper van anar per, entre plors, oficiar el que realment va ser un assassinat. Sí, perquè Flappy no era mort, estava hivernant.
Des d’aquell dia, quan arriba el fred, les potetes de Flappy escarven des de mig metre sota terra, surt a la superfície i busca venjança pels carrers de Sant Feliu.

[Tots els dibuixos d' Axel Scheffler ]

[Audio: Alberto Iglesias: La ardilla roja]

Gràcies P.!