dissabte, 27 de febrer de 2010

Federico Fellini: el circ de les il·lusions

GM
Giulietta Masina
Le notti di Cabiria
, 1957
[Fotografia acolorida]

És molt coneguda l’anècdota – probablement falsa segons els biògrafs - que Fellini sent un nen es va escapar de casa enrolant-se a la companyia d’un circ. El circ representa la Terra: la pista rodona, el cel blau i estrellat de la carpa, animals i persones dels cinc continents... El circ forma una part important en l’obra de Fellini, del món fellinià que ho pren tot de la realitat, sempre tan fantàstica, i dona lloc a un espectacle de cartró pedra (els increíbles decorats de Cinecittà), excessiu, festiu i pirotècnic per fora, de personatges extravagants… però alhora íntim i introspectiu. La filmografía de Fellini té aquelles imatges que et deixen sovint el somnriure glaçat, més encara si porten d’acompanyament la banda sonora de Nino Rota.


Pierluigi
(Pierluigi Praturlon)
Anita Ekberg, 1959
[Foto: Artnet]

Ara al CaixaFòrum de Barcelona es pot conèixer a fons aquest món fellinià a través de la gran exposició que li dediquen. És un repàs exhaustiu per tots els referents i elements que el composen. Parets plenes de textos explicatius, moltes fotografies (quantitat d’inèdites) cartells orignials, dibuixos (la majoria facsímils del Llibre dels somnis que va fer Fellini dibuixant, anotant i analitzant els seus somnis durant una llarga temporada), pantalles petites amb entrevistes o reportatges (Pasolini parlant de la col·laboració al guió de Le notti di Cabiria, de 1957, Insonrible...) i pantalles grans on es projecten trossos de les seves pel·lícules. La festa popular, el menjar, el sexe, l'arribada a Itàlia del rock'n'roll, la dona voluptuosa i exhuberant, les putes, les desfilades, els freaks, la manera caòtica de rodar, el naixement del paparazzo… Em va semblar que d’entre tot, La Dolce Vita s’emporta major protagonisme, però és que va ser un gran impacte i és una gran pel·lícula! Moltes més fotos del rodatge, imatges projectades i més documentació sobre els inoblidables Anita Ekberg i Marcello Mastroianni. Cap al final, però, hi ha un espai merescudament reservat per a la gran Giulietta Masina.



L’actuació d’Adriano Celentano a La Dolce Vita, 1960

En conjunt, molt material interessantíssim pels que admirem l’obra de Fellini i pels que la vulguin descobrir. Després de tanta informació, del que dona ganes és de veure o revisar senceres totes les seves pel·lícules. Perquè el millor de l’exposició no està a l’exposició, en tot cas a les activitats paral·leles orgnanitzades pel mateix CaixaForum. Cada dimecres del mes de març, a les set de la tarda, hi haurà projeccions, precedides per conferenciants de luxe per a cada sessió. L’estrella serà, sens dubte, la conferència del dibuixant de còmics Milo Manara (els seus treballs Viaje a Tulum (1990) i El viaje de G. Mastorna, llamado Fernet (1992) van comptar amb guions de Fellini), seguida de la projecció de 8 ½ (el 31 de març). Però, si no hi podem anar, sempre ens quedarà YouTube per mirar de recuperar les conferències i el DVD per les pel·lícules, perquè, per sort, s’ha anat editant gairebé tota la filmografia de Fellini en aquest format.


Federico Fellini: el circ de les il·lusions, al CaixaForum de Barcelona, fins el 17 de juny de 2010.


[Toronto Ràdio: Nino Rota: Le notti di Cabiria i Amarcord]

3 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Me subo a un árbol y me tiro a la fuente!!

Julián Rodríguez Aldana ha dit...

La semana pasada tuve mi jornada particular con Fellini con la expo y el revisionado de La Dolce Vita. Hay cosas que no cambian con el tiempo y que ganan con la edad. Lo mejor de la expo los anuncios inventados y de La Dolce las fiestas, cada vez más decadentes. La dulce vida agría el caracter.

Toronto ha dit...

Samedí blonde ambition, la propera Anita Ekberg!
Julián, osti sí, que bons els anuncis!I quina rabiorrr tenia Fellini per la tele... Telemonegal es queda al parvulari.