dimecres, 3 de març de 2010

Just like a wave





The
Far Saints van tocar dissabte passat a una de les sales de la Nau Ivanow, al barri de la Sagrera de Barcelona. L’antiga fàbrica de pintures Ivanow, reconvertida des del 1997 en espai cultural, per dins sembla ben bé un garaig o un escorxador. Prefereixo mil vegades la fusta i el vellut, però la imatge dels vuit músics de jazz era impagable: elegantment entrajats per a l’ocasió, entre les parets de ferro, vidre i formigó, igual que en el cartell, recordaven lleugerament als nois de Reservoir Dogs. Aparença només, el públic va tornar a casa amb les orelles intactes, i a jutjar pels aplaudiments i el bis, també molt content.

Els sentia en directe per primera vegada i, malgrat l’entorn – un local amb més corrent d’aire que un descapotable i una part del públic que xerrava massa – van sonar molt bé. Aposten per la fòrmula de banda amb cantant, seguint l’estela de Frank Sinatra o Dean Martin. Aqui el crooner es diu Max Paczy - provinent d’algun lloc entre Alaska i la Pampa, que és com el presenten – , té una veu bonica i l’ acompanyament és realment potent, de luxe, uns virtuosos del jazz: Alberto Pérez (trompeta), Tom Johnson (habitualment al trombó però, veient les fotos del MySpace, m’ha semblat que va substituir a Dani Tejedor a la bateria), Noe Escolà (saxo alt i bariton), Sergi Felipe (saxo tenor i flauta) i Jordi Mestres (contrabaix). Tots a l’empar d’ Oscar Machancoses, piano, autor dels arranjaments i de la direcció.

Oscar Machancoses i Max Paczy en acció
[Foto d’Héctor Pérez]

El repertori va anar de Col Porter (I've Got You Under My Skin) a, ni més ni menys que, Herreros i Armenteros (el Como una ola que cantava Rocío Jurado, ara convertit en Just like a wave... impressionant, demostrant un fi sentit de l’humor), passant per Red Hot Chili Peppers (Give It Away), Radio Head (Creep) i acabant amb latin jazz de poderós tumbao, per fer ballar al personal i en especial a una parelleta molt friqui que mentre es petonejava insaciablement, ballava fatal i a sobre tapava els músics... com sortida d’una pel·lícula dels germans Farelly. Tornant a la música, varietat d’estils mesclats i arrenjats en clau de jazz, amb la ma mestre d’ una banda que imaginem ideal per fer perfecta una festa amb classe i a prova de qualsevol boicot d’algun Peter Sellers de torn.


Give it Away + Hit the road, Jack
Red Hot Chili Peppers vs Ray Charles

[Actuació de The Far Saints al Marathon Jazz,
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, setembre del 2009]


+ www.myspace.com/thefarsaints

3 comentaris:

Closeau ha dit...

Y tú moviendo la cabeza...

La Abutrí de Getafe ha dit...

Y dandose gopecitos en el pechu por la excitación !!.

Ay mareeeee que guapo eres peazo de ardilla con arte!!.

Besos.

Insonrible ha dit...

¡Qué pena! ¡Me lo perdí!...