Private IdahoThe B-52's
Wild planet, 1980
Amb un altre company de feina vàrem decidir que, aquella nit després de treballar, sortiriem a fer una copa per veure un nou pub que el fill del fuster havia obert. Del local no me’n recordo massa, però pocs minuts després d’entrar, sí recordo que va sonar aquesta cançó. Com si tingués una molla a sota el cul, vaig saltar del tamboret directe al tocadiscos de la barra per saber què era allò que estava sonant i m’enrampava el cos sencer. Els xiscles dels B-52’s em tornen boig.
C’est comme çaLes Rita Mitsouko
The No Comprendo, 1986 / RE, 1990
Tardes de dissabte escoltant la ràdio. El meu programa preferit era Escapaté, mi amor, dirigit i presentat per Juan Pablo Silvestre i amb Marlene, Malicia Jones i Paco Clavel. Hi sonava de tot, pop, rock’n’roll, latin jazz, flamenc i flamec pop, rumba, salsa… A la falca, Silvestre preguntava serpentejant: ¿Elegancia, capricho y savoir fair? i Marlene contestava gata maula: ¡Escapaté, mi amor! Hi vaig sentir dos grups francesos que em va costar horrors treure’n el nom correcte: Les Negresses Vertes i Les Rita Mitsouko.
Continuarà...
2 comentaris:
Sr. Toronto, está usted haciendo un viaje sentimental por los años 80. Me siento como en "Aquellos maravillosos años". Precioso
Gracias Julián! Sus 10 + 10 también me llevan a los 80 y muchas las comparto como favoritas. Pero creo que con las que me faltan voy a parar ya de tanta batallita del abuelito dime tú!
Publica un comentari a l'entrada