Després de repescar en DVD l’interessantíssima
Moon (2009) de Duncan Jones, la quantitat de referències a altres pel·lícules que hi apareixen convida a fer un minicicle de ciència ficció. Als extres del DVD, el mateix Jones (que com sabran és el fill de David Bowie, germà per tant d’
Space Oddity) desvetlla algunes d’aquestes influències tan ben digerides:
2001: A Space Odyssey (Stanley Kubrick, 1968),
Silent Running (
Naves silenciosas, Douglas Trumbull, 1971),
Alien (Ridley Scott, 1979),
Outland (
Atmosfera cero, Peter Hyams, 1981)o
Aliens (James Cameron, 1986). D’entrada m’estalvio tres, 2001… perquè sí, és una obra mestra, però sempre m’adormo entre valsos d’Strauss, i els Aliens, que els tinc més frescos. Així que centro l’interés en
Silent Running i
Outland, de les que només conservo flashos: aquella mena de jardins botànics interplanetaris o l’explossió gore dels cossos en contacte amb l’atmosfera zero, records de quan era petit i les van passar per la tele. Ducan Jones assegurava que va crèixer amb elles. Igual que
Moon, les tres formen part d’una manera semblant de veure l’espai, un nou destí per colonitzar i explotar quan la Terra ja està tan esgotada que no li queden boscos ni energies de cap tipus.

I ara, gràcies a una notícia a l’edició setmanal en castellà del
The New York Times, m’assabento que la cerca de nous horitzons a l’espai va tenir una època daurada molt abans, entre 1957 i 1962. Megan Prelinger ha publicat el llibre
Another Science Fiction: Advertising the Space Race, 1957-1962. Un estudi a partir de la publicitat nordamericana de l’època, apareguda a revistes de noms tan suggerents com
Aviation Week,
Fortune o
Missiles and Rockets… Empreses que anunciaven fantàstics - i fantasiosos - vols a l’espai, un vehicle per viatjar pel Sistema Solar anomenat la
Papallona Còsmica… o l’anunci de la coberta, que pertany a una empresa d’assegurances i mostra al perplex humà protagonista desamparat en mig del no res de l’Univers. Les il·lustracions d’alguns anuncis que avança l’editorial són una meravella.
2 comentaris:
¡Qué chulada! Si es que 1957 fue un año de esos que dejan huella.
Uff... ya sabe que no puedo con 2001. Pero el resto me parece una selección genial. Qué grande Sean Connery de Sheriff intreplanetario!
A mi también me gustó Moon, un poco fría para mis gustos galácticos ( algo más kitsch )pero muy recomendable.
Y esos cohetes...!! Sólo faltan los Jetsons.
Publica un comentari a l'entrada