dilluns, 5 d’abril de 2010

Llebrers

Col·lectiu Gustavo
Early
(fragment)




El meu oncle és pintor de diumenges i els avis tenien al saló-menjador un quadre a l’oli enorme de la típica escena de cacera amb un cèrvol defensant-se de l’atac d’uns llebrers. Va ser la primera vegada que vaig veure aquests gossos. La segona també va ser dibuixada, a la trama del paper galgo, que es veu millor quan aixeques el full a contrallum, és la del cos prim d’un llebrer en plena gambada. Però no hi ha res com veure’n un de debó. Sovint me n’he creuat alguns de passeig amb els seus amos. Els trobo espectaculars, elegants, pacífics, amb un aire nerviós de pur espantadissos. Els petits semblen tan fàgils que s’hagin de trencar i els grossos sempre penso si seran antics caçadors o antics corredors dels canòdroms, ara feliçment adoptats per uns nous amos que els cuiden i estimen sense esperar res més a canvi que el seu amor incondicional.

Des de fa uns dies, en algunes tanques de publicitat de Barcelona, es poden veure les fotografies de quatre llebrers que han posat com a models per a la campanya que anuncia l’exposició Canòdrom 00:00:00, sobre la reforma de les antigues instal·lacions del canòdrom de la Meridiana (edifici racionalista de l’arquitecte Antoni Bonet) que es reconvertiran en un centre d’art. Les fotos són obra del col·lectiu Gustavo (Regina Giménez i Rafel G. Bianchi) i els llebrers eren autèntics corredors del mateix canòdrom, que han estat salvats i donats en adopció gràcies a la tasca que porta a terme S.O.S. Galgos. El resultat, amb aquests models, no podia ser més bonic.

[Foto: Marcel·lí Sàenz. El galgo vencedor, 2010. A: El País]

[Toronto Ràdio: Single: Tu perrito librepensador]

3 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Hellou Ardilla.
Yo siempre he dicho que si algún día puedo tendré un galgo.
Me encanta este animal,un amigo de M.tiene una hembra rescatada de un campo de la sierra en el cual se la trataba muy mal y estaba toda llena de heridas...algún día me he quedado con Mafalda(ese es su nombre)y me habla con su mirada nostalgica,cuando estas unos 5m con un galgo te vuelves adictos a ellos ya que tienen la facilidad de emocionarte de verdad.
Es un can realmente fascinante.

Besos maco.

Toronto ha dit...

Hola estimada Abutrí! Que bonito lo que me cuentas de Mafalda, haces que todavía me gusten más los galgos. Y que bueno me parece el amigo de M. En SOS Galgos hay historias tan duras...
A mi me gustaría adoptar uno, a ver como me prueba la vida en el campo y si va para largo igual me lanzo! Pero todavía es pronto y además tengo que informarme bien que no confundan ardilla por liebre!

Samedimanche ha dit...

Adopte, ardilla, adopte!! los galgos son como decó y son tan buenos...será un gran compañero para el bohemio del pueblo.