Fa dies que no trobo a la secció d’anuncis classificats d’un setmanari empordanès l’anunci del Dr. Muerte, un taxidermista de Garriguella. El nom és macabre, fa por i angúnia, però s’ha de reconèixer que té ganxo… Deu posar només l’anunci durant la temporada de caçera, perquè sempre apareix un text breu acompanyat de la foto d’un cap de senglar dissecat. Mira també quin ofici de tenir, o quina afecció… la de Norman Bates, sense anar més lluny, potser el taxidermista amateur més popular de la història (juntament amb la seva mare...) gràcies al cinema. El gremi ja està trigant a fer-lo patró o membre honorífic (...execuo?). Podrien aprofitar les celebracions que s’estan fent pel 50 aniversari de Psycho.
El cas és que la taxidermia deu tenir la seva clientela entre caçadors, nostàlgics de mascotes inoblidables, museus de zoologia, artistes, amants del kitsch en general i, qui ho sap, si algun que altre psicòpata en particular. L’amiga sota el pseudònim de C.&The Pedrets em va passar l’adreça d’aquesta botiga al·lucinant: Deyrolle. Una impressionant old nature curiosity shop especialitzada en taxidermia d’alta volada, visita que recomana a tothom que visqui o viatgi a Paris.
XXX
[Foto d'Anthony Perkins a Psycho: AllPosters]
[Toronto Ràdio: Bernard Hermann: Psycho]
4 comentaris:
A mi la taxidermia siempre me ha dado mucho yuyu ardilla imaginese que vamos muriendo y el que queda vivo nos enbalsama en su casa...¿Como le enbalsamarían a usted?.
A mi espero que con una cerveza Damm en la mano,esa sería mi postura favorita,si señor!!.
Besos.
Yo lo embalsamaría junto a su hermana, Abutrí, con la expresión que se les quedó al romperse la mesa de la TV bajo sus posaderas.
Ja,ja, muy graciosa Closeau. Por si acaso, dejaré escrito que me quemen con la leña de su mesa de la tv...
Ayer era el día de dejar los trastos en la calle y lo olvidé, así que aún están a su disposición...
Publica un comentari a l'entrada