Les cerfs volants
Benjamin Biolay
Rose Kennedy, 2001
La France altre cop. Benjamin Biolay (el dia 7 d’abril al Palau de la Música Catalana de Barcelona), l’hereu de la chanson, deu estar fart de sentir-s’ho dir, o que és el nou Serge Gainsbourg. També podía haver triat a Dominique A, però Benjamin Biolay a Rose Kennedy, el seu primer disc, va incloure Les cerfs volants, una cançó quasi tan irresistible com Marilyn Monroe.
Cielo
Esclarecidos
Un agujero en el cielo, 2005
Esclarecidos va ser un grup que tenia cançons precioses, però aquesta, Cielo, era una versió dels Talking Heads (Heaven, del disc Fear of Music, 1979). M’encanta la veu de David Byrne (i finalista de la llista ha quedat alguna de les seves cançons en solitari), però també com la canta Cristina Lliso, una senyora molt interessant.
I l'original dels Talking Heads a Stop Making Sense (Jonathan Demme, 1984):
I amb aquesta cançó acomiado la llista de 10 preferides. Com diu en Charlie, un conegut meu i bon amic de Samedimanche, la instigadora: ¡Nos vemos en el bar o en el Infierno! i jo afegeixo: el bar se llama Cielo.
3 comentaris:
jajaja! 0 de 3!!! Mira que somos raros...
No, si ja t'ho deia... Ara sí que no pots dir ¡Me gusta todo! Però que consti que 10 són poques i que coincidim bastant en altres estils. Han quedat fora les tikis surferes, les més gitanes, les jazzies... en fi, això, que 10 son poques... instigadora. Ara copiaré 500 vegades: No tornaré a fer llistes.
Yo comparto muchas de su lista Toronto y algunas de la suya Maestrom. Es que de todo hay en la viña del Señor, como dice el dicho cristiano. ¡Qué mira que les gusta compararnos con las frutas!: manzanas, peras, racimos de uvas...
Publica un comentari a l'entrada