Ana Curra ha tornat als escenaris, aquesta vegada convidada per Digital 21 i amb una actuació dins els concerts organitzats per l’Universimad durant les festes de San Isidro. Li seguia la pista de lluny i no tenia notícia d’ella des de que vaig llegir, fa ja alguns anys en algun lloc que no recordo, que era professora de piano a un conservatori de Madrid. Fa només unes setmanes, a El Rincón del suplement Babelia, apareixia fotografiada a casa, davant d'un piano, explicant que prepara un nou disc. Així que no la donin per morta. Encara que la parranda se la va pulir sencera als 80’, li queda molta corda. Princesa de la Movida, immortalitzada a molts retrarts d’Alberto García Alix, va tenir una atracció fatal per homes que van morir joves o d’altres que duien tatuat a la pell no em segueixis, estic perdut. L’heroïna va ser la seva temeraria manera d’escapar i avui és de les afortunades d’aquella època que encara ho pot explicar.
Alberto García Alix
Ana Curra y El Ángel, 1994
Amb el retorn de la Curra, repassant la seva biografia, les fotos de García Alix i algun disc, he recordat una de les seves parelles de principis dels noranta, un que va morir jove en l’ escapada: El Ángel. Tot un personatge… Poeta underground, guitarrista de Los Escaparates, portava la secció Cartas al Ángel de la mítica revista El canto de la tripulación, on rebia dels lectors més insults que altra cosa i es despatxava a gust amb respostes com aquesta declaració de principis que, aviso, pot ferir la sensibilitat dels lectors més fins d’aquest blog:
Siempre me gustó recibir cartas
desde crio
escribirlas me ha costado habitualmente más trabajo
pero lo he hecho
Pablito Zoquillo podría testimoniarlo
y Ana
y la Lola
cartas salvajes
desesperadas
cobardes
cartitas
súplicas
terrores
dibujos
anuncios de suicidio
incontinencias
ensoñaciones
bravatas
todo lo sórdido me interesa
todo lo sucio me pone
si tienes algo abyecto dirígete a mi
si tienes algo erecto estoy dispuesto
si tienes algo inhiesto acepto
si tienes algo bonito que no suene demasiado ridículo también será bienvenido
y apreciado
cartas al Ángel
insultos
plegarias
aberraciones
promesas
testimonios
traicionespasiones/pasiones
diarreas
canciones tristes de la cotidiana infamia
cartas al Ángel
ya estoy lleno de inmundicia pero continuad cagándoos en mi
muertos
seguid haciéndolo
sorprendedme
canallas
no soy responsable de escribir en una revista elitista y amanerada si
son los únicos que me pagan
así que vamos a hacerla que sirva para algo
de una puta vez
cartas al Ángel
por favor
metedme la polla
metedme la polla
metedme la polla
cartas al Ángel
os necesito
Cartas al Ángel. El canto de la tripulación, nº9, 1995.
Aquell to tan d’etern adolescent torturat que, ara, amb el pas del temps, ens fa més riure que altra cosa. Gent com El Ángel ho defensava a mort. I Con el sida se acabó la movida, canta la Curra a Rien de rien.
[Toronto Ràdio: Ana Curra: Rien de rien]
2 comentaris:
Em sembla que tinc un poemari del Angel per aquí...
M'en alegro molt per la Curra...sempre me la he estimat. Una d'aquelles coses meves.
M'en recordo que, a la Bienal de Barcelona del 99 ( no sé com hi vaig anar...jo tenia 2 anys )que li van demanar al Alix que com era allò de retratar a la Curra i ell va dir que ja estava acostumat, que la veia "en pelotas" cada dia. Alix es asín.
Ja,ja... 2 anys! Curra forever!
Publica un comentari a l'entrada