diumenge, 4 de juliol del 2010

Gris en el camp

Juan Gris
Verre et carafe,
1918
[Galería Manuel Barbié]


De pas per Barcelona, tinc el temps just de visitar l'últim dia de l'exposició d'obres de Juan Gris que es feia a la Galería Manuel Barbié. Éra la primera vegada que anava a la nova seu d'aquesta galeria, que va deixar el carrer Consell de Cent i, crec que des de l'any passat, ara es troba en un pis de l'antiga Casa vídua Marfà, al Passeig de Gràcia número 66, edifici modernista que es mereix per si sol una visita.

Ja fa cinc anys que el MNCARS va dedicar una exposició retrospectiva a l'obra de Juan Gris. I a les col·leccions dels principals museus i fundacions de l'estranger i del país tenen alguns dels seus bodegons a les sales dedicades al Cubisme. Ha estat i és, doncs, relativament fàcil de veure'n. Per les gammes de colors més vius que va fer servir, la seva obra és força reconeixible entre la resta d'artistes cubistes. Sobre tot l'obra que va fer a partir del 1918, quan, per problemes de salut, deixa Paris i s'instal·la al poble rural de Beaulieu. El camp dona a les seves pintures la vida i l'alegria que li va faltar a l'època trista i fosca, durant la que tocava malviure a causa de la guerra:

Ya estoy cansado de desplegar los colores de una manera fría y mecánica, y me gustaria saber dar pinceladas. Veo en el campo tonos tan sólidos y tan sabrosos de materia, y acordes tan "verdaderos" que tienen en sí mismos más fuerza que todas las combinaciones de la paleta con las que me gustaría trabajar. Un paseo por el campo no sólo es una fuente de temas sino también de medios. Y le aseguro que cuanto más lo comprendo, más me gusta el campo. Una vez desaparecido el deslumbramiento de lo pintoresco, adquieren todo su valor las relaciones verdaderas y sólidas. Y sin necesidad de ser paisajista, comprender las relaciones que hay en un campo es engrandecer y vivificar la pintura.*

*Juan Gris: correspondencia i escritos.
Barcelona: Acantilado, 2008.
ISBN: 978-84-96834-48-4.
Pàg. 210.


Juan Gris
La table devant le bâtiment,
1919
[Galerie Melki]

Aquest fragment pertany a una carta que Juan Gris va enviar des de Beaulieu, el 10 de juliol de 1918, a Léonce Rosemberg, aleshores el seu marxant de Paris. L'exposició de la Manuel Barbié reunia 19 obres de Gris, entre pintures a l'oli, dibuixos i gouaches. El recorregut s'obria amb Nature morte de 1909, dels inicis del pintor sota la influència de Cézzane, punt de partida cap al cubisme. Continuava amb la presència d'algunes obres d'aquell 1918 tan decisiu i de La table devant le bâtiment, pintura que precisament porta escrita una dedicatòria a Léonce Rosenberg. La resta d'obres pertanyen a l'època del 1921 al 1926, amb joies com la petita La pipe sur le livre de 1925.

[Toronto Ràdio: Sr. Chinarro: El lejano oeste]

3 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Esta expo bien merece salir a la calle con este calor...Y lo que tenemos que ir organizando es una excursión a Madrid a ver a Turner!!

La Abutrí de Getafe ha dit...

Qué grata alegría sería esa noticia para Abutrí.
De todas meneras os diré que me he puesto las botas con fotoespaña!!.
Madre mía la de arte que hay ahí metio!!...como diría la Lola.

Aúnque presiento que en su campo hay mucho,mucho verde,incluso a veces hasta se tiñe de chandal rojo!!.

Ays que verde era su valle!.

Besos Ardilla.

Toronto ha dit...

¡Sí! La de Turner en Madrid con visita a nuestra Abutrí de Getafe, verde que la quiero verde!
Y la de Henry Rousseau, más campo y más verde, en Bilbao también puede estar muy bien! Las excursiones son para el verano!