divendres, 16 de juliol de 2010

Remember Brainard

Joe Brainard
Sense títol (Bicycle Age), 1975
[Artnet]

Recordo haver de lligar dues bicicletes per poder fer un número musical amb el "Bicycle built for two". Pàg. 50*

Recordo que fa un parell de mesos, Núria Iceta va deixar un comentari a l'entrada Me'n recordo d'aquest bloc. Deia així: L'Avenç acaba de publicar el llibre "Me'n recordo", de Joe Brainard (amb traducció de Màrius Serra), que va inspirar Georges Perec per el seu "Je me souviens". Podeu saber-ne més aquí: http://www.lavenc.com/index.php/cat/llibres_l_avenc/els_llibres.


Joe Brainard
Sense títol (Drop by Drop), 1981
[Artnet]

A Me'n recordo, Joe Brainard (1942-1994) va fer un repàs extens de la seva infantesa a Tulsa (Oklahoma) durant els anys 40' i 50' i la seva etapa adulta al Nova York dels 60' i 70'. Records divertits, tristos, melancòlics, de temes molt variats. Per exemple, els records quotidians al col·legi, a casa, les festes i celebracions, anècdotes, acudits i llegendes urbanes, somnis (adormit i també despert!), tot el que recorda de llocs com ara dins un bus, mil objectes i menjars, la roba i les modes, programes de la tele, la música, les cançons i els cantants, pel·lícules i actors, els artistes i escriptors del passat i coetanis, el sexe i les relacions sentimentals. Pesen força la seva condició d'homosexual, un caràcter tímid i un físic amb el que sembla que no es trobava massa a gust. Tot escrit amb un estil clar i senzill, molt directe i sense tallar-se un pèl, que igual barreja temes i èpoques que pren un mateix fil breu, durant un parell de pàgines com a molt. I sempre una única frase curta o petits paràgrafs encapçalats per “Recordo...” . El conjunt, del més aparentment intranscendent al més profund, forma una llista que no es fa gens monòtona de llegir, al contrari, enganxa, identificant-te algunes vegades, reforçant allò que explicar el més íntim i local, llegit a l'altra punta del món s'entén perfectament i es comparteix, esdevé universal. Tot i així, s'agraeix el glossari de l'edició catalana per poder identificar noms d'artistes, sèries de tele, escriptors, cançons, etc. que es van nombrant i que en molts casos desconeixia.

John Ashbery
Chutes and Ladders I (for Joe Brainard), 2008
El poeta de l'Escola de Nova York i collagista John Ashbery recorda a Joe Brainard.
[The New York Times]

Brainard però, no era escriptor, segon gran descobriment per part meva. Era artista plàstic i, com explica l'amic i escriptor Ron Padget a l'epíleg, a Me'n recordo “... hi ha elements subtils que inclouen les pròpies obres d'art de Joe. Tot passejant per un dels carrers més atrafegats de Nova York, era capaç de localitzar un trosset de paper o algun altre objecte abandonat que després s'enduria cap a casa i el faria brillar en un collage. L'any 1975, el mateix any que va sortir l'edició de Full Court de I Remember, va fer una exposició a la Galeria Fishbach de Nova York que consistia en 1500 collages de petit format, cadascun dels quals era un món en miniatura que es relacionava amb els altres de la mostra, igual com cada epígraf del llibre es relaciona amb els altres. La seva amistat amb molts poetes i pintors de l'Escola de Nova York també pot haver-lo encoratjat a escriure una obra d'aquesta índole” . Pàg. 157*.

*Brainard, Joe. Me'n recordo. Traducció de Màrius Serra. Barcelona: L'Avenç, 2010. ISBN: 978-84-88839-44-2.

+ Bloc Me'n recordo. Bloc mantingut per L'Avenç on hi pengen alguns records del llibre de Joe Brainard, així com d'altres d'escriptors amics de l'editorial. Tothom qui vulgui pot proposar el seus records enviant-los a l'adreça menrecordo@lavenc.cat i els hi aniran afegint.
+ Joe Brainard: Web oficial

[Toronto Ràdio1: Daisy Bell (... Bicycle built for two)]

[Toronto Ràdio2: Carl Perkins: Blue Suede Shoes. Joe Brainnard: Recordo la cançó “Blue Suede Shoes”. I també tenir un parell de sabates blaves de pell girada. Pàg. 44*]