dissabte, 4 de setembre del 2010






Fugint de la gentada que durant l' Aste Nagustia abarrota els carrers de Bilbao, buscava els cinemes Golem i vaig anar a parar aquí. Sense jo saber-ho, la multi-sala es troba dins d'un nou centre cultural que fa poc s'acaba de posar en funcionament, l'Alhóndiga (que l'han abreujat ) i que dies després he vist a reportatges d'un parell de suplements dels diaris. Diuen que vindrà a ser per Bilbao el que és el CCCB per Barcelona o La Casa Encendida per Madrid. Han rehabilitat un antic magatzem de vins del 1909, obra de l'arquitecte local Ricardo Bastida amb un resultat més que modern: postmodern! Visca el kitsch! I és que la reforma ha estat a càrrec de Philipp Starck. El que més em crida l'atenció són les 43 columnes de l'enorme rebedor interior, que l'han anomenat Plaza Central de hó. Columnes de tot tipus: clàssiques, orientals, salomòniques, d'obra vista en espiral... algunes de colors molt vius. Intencionadament teatrals – llegeixo que la feina va ser coordinada per un escenògraf, l'italià Lorenzo Baraldi - donen alegria a un espai que d'origen era pesat i bigarrat.
//

Alhóndiga, Bilbao
[Fotos d'Oskarovich i Joss van der Berg, al
Fickr Alhóndigabilbao]

A la botiga-llibreria de l'Alhóndiga, vaig trobar-hi Popurrit, un llibre publicat per l'editorial basca Belleza infinita. Es tracta d'una ephimera o àlbum facsímil que reprodueix una selecció de les pàgines de cinc àlbums on Jorge Ozores (1867-1932) hi va anar enganxant cromos, factures, bitllets de tren, segells, papers d'embolicar, anuncis de premsa de la seva època... fent uns collages preciosos, de gran valor artístic, també històric i sociològic.


Al blog de Belleza infinita podeu llegir la curiosa història dels editors, des de que van comprar els quatre primers àlbums - encara sense identificar de qui eren - a un antiquari, fins que van aconseguir saber qui era aquella persona anònima que dedicava el seu temps lliure a fer aquestes meravelles.

Ozores Prado, Jorge. Popurrit. Bilbao: Belleza infinita, 2009. 176 p. 24 x 31 cm. ISBN: 978-84-935087-2-2

+ Belleza infinita

[Toronto Ràdio: Le Mans: Belleza arrebatadora]

6 comentaris:

J. ha dit...

I es q el món està ple de tresors, eh? Hem d'anar més als encants!!!

Toronto ha dit...

Ho dius per Popurrit, suposo. Tot i que les columnes de l'Alhóndiga estic segur que t'agradaran, tu ets molt fallera major.

Samedimanche ha dit...

Me gusta todoooooooooooooooooooooo!!!!
Pero mira que llamarlo Albóndiga...claro que si va a ser lo que el CCCB a Barcelona, va a dar igual.

Toronto ha dit...

A mi també em sortia dir l'albóndiga! El pinxo estrella del bar del centre cultural, que està a la terrassa i és es-pec-ta-cu-lar, podria ser una mandonguilla sobre un tros de pa.

Insonrible ha dit...

Pero sabéis que "alhóndiga" es un almacén ¿no? (por si acaso...)

Toronto ha dit...

Insonrible, pues no, no lo sabía. Muchas gracias. Cuanta incultura la mia... una albóndiga... Ahora cuando alguien me pregunte: oiga, sabe dónde está el Corte Inglés? Responderé: cómo no, dama/caballero, esas grandes alhóndigas están en la palaza Catalunya...