dilluns, 25 d’octubre del 2010

Amador

Romántico, oscuro, obsesionado con el amor...
así es este hombre que vive por y a través de las emociones de Adanowsky.
Su nombre es
AMADOR
.


Potser va necessitar la psicomàgia del seu pare (aquella que brinda consells tan encertats com ara: Sempre has tingut problemes de comunicació amb el teu pare? Cita'l al final de la Rambla i ves-hi vestit de prostituta, te l'has de follar. Enorme Alejandro Jodorowsky... oblidin Bucays, Hernández i bricolatges emocionals per a tous d'esperit)... O potser no. El cas és que Adán Jodorowsky, Adanowsky, va matar El Ídolo, personatge amb el que es va donar a conèixer com a músic. El Ídolo va ser mort i enterrat durant el concert-ritual La Muerte del Ídolo (entrin a l'enllaç i no es perdin els deu minuts finals del show, sense desperdici!). Va ser a Mèxic, el país on es celebra la mort amb tanta alegria, i allà descansen les despulles d'una estrella eterna del cabaret bizarro. El nou Adanowsky reneix - com l'au fènix que duia tatuada al pit a Santa Sangre (1988) - ara amb el nom d'Amador. Un cantant més de l'amor, monotema del nou disc, amb sons d'aires folkies i la imatge d'un dandy rodamón que va, apassionat, de flor en flor:

Me siento solo
Amador
, 2010

Totes les fotos i + a: Adanowsky MySpace

2 comentaris:

Insonrible ha dit...

¡Qué susto! Cuando he visto "Amador" al principio pensaba que ibas a dedicarle una entrada a la última película de Fernando de Aranoa -ese director que nunca se quita su camiseta negra supergastada para que no lo confundan con un pijo, pero no lo consigue-.

Toronto ha dit...

Jajajaja! No, no... tampoco puedo con "las salvadoras" (como dice Julián)Manu Chao, Macaco, León de Aranoa...