dimecres, 24 de novembre de 2010

Carnivàle

Carnivàle
Una sèrie de televisió de Daniel Knauf

Samson és el director nan de la fira i en Clayton, el seu ajudant coix. Lodz, el mentalista ceg i la seva amant Lila, la dona barbuda. Sofie, la vident connectada al Més Allà a través d'Apollonia, la mare catatònica. Ruthie, l'encantadora de serps. Gabriel, el forçut. Gecko, l'home llagardaix. Alexandria i Caladonia, les germanes siameses. Felix el presentador de les strippers Rita Sue i Libby... més altres personatges, alguns tan misteriosos com el Manager, sempre amagat darrera unes cortines, tancat amb clau a la caravana...


Llegeixo que s'ha publicat en DVD a Espanya la sèrie de televisió Carnivàle. Una ressenya que signava Carlos Boyero.... i la sèrie li agrada! Compartim la mateixa opinió. Les dues úniques temporades de Carnivàle (2003-2005), un total de 24 capítols, ja es podien trobar ciculant per Internet, o comprar-les en l'edició americana (inclou subtítols en castellà) a través d' Amazon i a molt bon preu.


Carnivàle és una gran producció de l'HBO que no va tenir més continuïtat a causa de la baixa audiència nordamericana, i no s'ha arribat a estrenar a cap cadena de televisió espanyola. Sèrie fantàstica, fins i tot de terror en alguns capítols, gira entorn la història de Ben Hawkins, un jove que anirà descobrint que és un enviat de Déu que s'ha de batre contra el capellà Justin Crow, encarnació del Diable. Aquest fil argumental tan poc original... és només això, un fil. Perquè l'encant de la sèrie està en la colla de la fira ambulant, a on s'enganxa el protagonista, intentant fugir del seu inevitable destí. Una autèntica fira de freaks que l'acullen mentre recorren l'Amèrica profunda, asquerosament bruta, durant la Gran Depresió, una època terrible i salvatge.


Adrienne Barbeau interpreta a Ruthie,
una encantadora de serps... i de joves, una senyora molt interessant.


Així que el millor és, per una banda, aquest conjunt coral de personatges, les seves històries d'amistat, enveges, traïcions, venjances, passions amoroses, anels d'una vida millor i misteris sobrenaturals... i, d'una altra, la impressionant ambientació del món de les fires de finals del XIX, principis del XX, amb les caravanes, les lones d'anuncis, les atraccions... i també del paisatge àrid, la carretera de terra polsosa enmig dels deserts (en realitat és una road-serie-movie), els pobles i ciutats on s'aturen, i tot l'entorn del terrible predicador, les cases de fusta i els seus grans shows per a analfabets als envelats. El vestuari i el maquillatge contribueixen a recrear encara millor l'atmosfera, suada i allada. I com sol passar, una vegada més, els autèntics monstres estan fora de las barraques de fira.

[Toronto Ràdio: Jeff Beal: B.S.O. Carnivàle]

3 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Fiuuuu,Ardilla yo me la bajé el otro día por la mula y los capítulos que he visto me han encantado,la verdad es que no veo hora para llegar a casa y darme una sesión trepidante de esta serie,me encanta Ruthie!!.

Sabes Ardillita el otro día conocí a una contorsionista de larga tradición familiar en el circo,ha estado por todo el mundo con su caravana y el otro día me invitó a su circo,me lo pasé en grande!!.

He escrito una entrada en mi blog dónde cuento la experiencia.

Cuídate mucho y saca el abrigo de pelo que tiene que hacer unas pelanas ya por esos montes que me imagino un día en las noticias al Pedro Piqueras contando que hay una Ardilla en Tara embalsamada por el frío.

Petons petit.

Toronto ha dit...

Abutrí, Me descongelo al momento con lo que me cuentas! Que suerte conocer a Julissa y que encima te llevara a su circo! Y lo explicas genial en tu blog, te veo volando en el trapecio, amansando al tigre! Ostras, de verdad que te envidio, me habría encantado estar allí!
Carnival está muy bien, verdad? Me fugaba con ellos, aunque me llevaría un cargamento de gel y champú!
Tápese también por Getafe... ese puente esquimal!! Besos.

Samedimanche ha dit...

Un poco circo si que somos...y un poco freaks. Y ahora, gracias a Robertson Davies, ampliamos nuestra percepción de la religiosidad...creo que estamos listos para organizar nuestro propio Carnivàle. Me pido mujer-marmota que hiberna.