dimarts, 2 de novembre del 2010

La casa dels monstres

Obludárium
Teatre dels Germans Forman

(La senyoreta Hlavoun (cap d'olla en txec) – a la foto, posant un disc-
va tenir l'amabilitat de signar-me un cartell de l'espectacle).
//
Aquest any, per les festes de Sant Narcís de Girona, als Jardins fora muralla de la ciutat, s'hi va instal·lar la millor barraca de les fires. Res a veure amb les altres barraques i atraccions que rodejaven el parc de la Devesa. Es tractava de l'Obludárium, o casa dels monstres en txec, de la companyia dels Germans Forman, dins la programació del Festival Temporada Alta. Una parada dels monstres autèntica que ofereix, entre el circ i el cabaret, un espectacle únic i meravellós. Per a mi, ha estat una de les tres millors experiències que he viscut mai sota una carpa (les altres dues van ser, una al Circ Cric, quan va passar per Roses i jo només tenia 12 anys, però ho recordo perfectament!), i l'altra a la Baraque, la cantina musical del Théâtre Dromesko, quan l'any 2006 el Teatre Lliure la va portar a la plaça Margarida Xirgu de Barcelona, i a on també hi participaven els Germans Forman amb les seves titelles).



Petr i Matej Forman són els mestres de cerimònies dins una petita barraca de fusta circular de dos pisos. És la casa del forçut, la dona barbuda i la dona simi, l'amazona de caràcter fort i trot fantasmagòric, el trio de vergonyosos i estressats capgrossos txecs, de la sirena... i paro, perquè convé que no desvetlli massa del què allà dins, quasi a les fosques, hi succeeix... per si algun dia tenen l'oportunitat de veure-ho (l'espectacle gira per Europa des del 2007 i la propera parada és aquest novembre a Perpinyà), de debò que no se'n penediran. Obludárium és pura màgia i poesia ... paraules majors! I perilloses... Màgia i poesia, dos reclams molt suats al món del circ, al de l'espectacle en general, i que no sempre brillen tant i d'igual manera per a tothom. Però, a jutjar per la resposta del públic d'aquella nit de divendres - riallades i somriures de satisfacció, ulls i boques obertes de bat a bat, molts aplaudiments-, m'atreveixo a dir que hi havia unanimitat: tot, absolutament tot, a Obludárium, reuneix les dues condicions, com a pocs altres espectacles i com a mínim!
/
[Fotos: Festival Kult]

[Toronto Ràdio: Giuseppe Verdi: La Traviata: Un dì, felice, eterea]

2 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Pues en lugar de ir a ver porno,viajaremos hasta Perpinyà a ver la barraca...¡tiene una pinta realmente mágica!

Toronto ha dit...

Sí Samedí, cambie Emmanuelle negra (en el valle de los zombies) por Obludárium! Si vienen a Barcelona no se lo puede perder y prepare el plegatín que repito! Pero de momento, parece que no nadie en Barcelona lo programa... y de verdad que no lo entiendo.
Besos monstruosos!