Wunderkammer Feldmann

Hans-Peter Feldmann
Testos de flors,
2009

Ara mateix, l'alemany Hans-Peter Feldmann és l'artista viu que més m'interessa. Als seus 70 anys, amb Una exposcición de arte, la retrospectiva que li ha dedicat el MNCARS de Madrid, es pot comprovar una trajectòria impressionant, marcada pel dadà, el pop i l'art conceptual, amb una humilitat, sentit de l'humor, una originalitat sorprenent i un esperit lliure que ja voldrien tenir molts artistes més joves. Alguns d'aquests joves més radicals compartien amb obres de Feldmann espai a la fira ARCO 2011 sense cap indici de diferències generacionals. Feldmann qüestiona la naturalesa mateixa de l'art, la seva radicalitat està en buscar i trobar art en tot allò quotidià que ens envolta, que no és res de nou ni va ser ell el primer en fer-ho, però sí de la manera (i quina manera!) que ho aconsegueix, com només uns pocs: dotant l'ordinari d'un extra que el converteix en extraordinari (i prenc la frase de l'artista Dora García, “La diferencia entre ordinario y extraordinario está en esa cosita extra” que vaig llegir-la impresa en lletres d'or sobre una pared de l'estand de la Galería Juana de Aizpuru, també a ARCO 2011).

Hans-Peter Feldmann ,
Amants, 2008

Impressionant la sèrie de retrats 100 Years, 101 retrats d'amics i familiars de l'artista, a una persona per foto i edat, la primera d'un nadó de vuit mesos i la última d'un avi de cent. Impressionants els collages, fotos i fotos manipulades, les vitrines d'objectes, les re-interpretacions de l'art clàssic, els poemes visuals, el poder del kitsch... però a on es supera és a una de les seves últimes peces, la instal·lació Shadow Play: "Quizás la obra que mejor ejemplifique el espíritu de Feldmann sea su última instalación Shadow Play. Al entrar en el espacio, vemos la pared del fondo cubiertam de lado a lado, por imponentes sombras que se acercan y se alejan. En el centro, entre la pared y el espectador, encontramos unas mesas gitatorias llenas de muñecos y objetos baratos que, iluminados por detrás, crean las sombras. El truco está a la vista, pero la mágia no desaparece. Según el artista, “en realidad es un montón de baratijas y desperdicios cuya acumulación crea en nuestros cerebros algo completamente nuevo durante un determinado tiempo: una sombra chinesca”. Estas sombras nos transportan a la infancia donde cualquier imagen podía ser una ventana a otro mundo, porque el arte, como Feldman dice, “es un evento, una impresión, una sensación, y más. Nunca es el objeto en sí”. Text d'Helena Tatay. MNCARS.

//

Un esquirol entre els visitants!

Hans-Peter Feldmann. Una exposición de arte. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Del 22 de setembre de 2010 al 28 de febrer de 2011.

[Fotos: MNCARS i 303 Gallery]

Wunderkammer significa gabinet de curiositats.

[Torontoràdio: Kiki D'Akí: Mi colección]