Per circumstàncies que ara no venen al cas, no sé quant temps viuré a la casa on m'estic, si poc o molt. Però només de pensar en una altra mudança, ja em venen tots els mals! Així que, ni que sigui per no tornar a fer caixes en una bona temporada, miraré d'allargar-ho el més possible. Tinc uns parents totalment oposats en aquest sentit. Ahir mateix es canviaven de pis i no feia ni quatre mesos que s' hi havien mudat. Des de que els conec, he perdut el compte de les mudances que han fet. Les seves antigues adreces tatxades a la meva agenda d'adreces i telèfons en son testimoni. Diuen sempre que és per mirar de millorar, però crec que en realitat els va la marxa i que van camí de fer un rècord Guiness. Quan penso en ells, imagino, a base de flaixos que van saltant en el temps, com la seva filla, que ara és petita, va creixent asseguda al seient del darrera d''una furgoneta. Fins que un dia, a l´últim flaix, la filla és gran i condueix ella la furgoneta. L' única mudança que recordo sense mandra va ser la primera, quan t'independitzes i marxes de casa dels pares. I aquesta, la de la independència, és el punt de partida de Paul se muda, una nova entrega traduïda al castellà de la sèrie de còmics Paul... de Michel Rabagliati, publicada ara per Astiberri, que pren el relleu a les impecables edicions de Paul va a trabajar este verano i Paul en el campo de Fulgencio Pimentel.
Una vegada més, Michel Rabagliati tira de l'autobiografia per construir les historietes d'en Paul. En aquest cas, torna als records de joventut. Veiem com va conèixer a la seva xicota, la Lucie (existien noies que llegien còmics!), amb la que marxa a viure junts; l'escola d'arts gràfiques, els amics d'estudis, les primeres sortides i, en especial, el record d'aquell nou i revolucionari professor que, sempre a la última, altament irritable i esnob, va acabar sent molt estimat pel Paul. La presència de l'entorn familiar, amb els pares, la tia àvia Janette (el meu personatge secundari preferit), germans i nebodes. La convivència en parella (més el periquito Coco!), els problemes domèstics, les nits veient Dinastía estirats al llit, quedant per sopar amb els veïns o a les festes dels amics, un cap de setmana esgotador fent de cangurs de les nebodes... Rabagliati retrata un moment molt bonic de la seva vida (i la d'en Paul). És un moment dolç, però carregat de dubtes, contradiccions, descobriments, alegries i alguna pena. Sempre emotiu sense caure en cursi. Paul se muda fa gala d'una estructura narrativa molt àgil, de lectura amena, es llegeix d'una tirada. A més, cal sumar-hi un dibuix molt bonic, net i ple d'informació a l'hora de reproduir, fins al més petit detall, tots els records dels interiors , els edificis, els carrers, les robes, els pentinats... d'aquells meravellosos anys vuitanta en aquell racó del Canadà. Rabagliati, Michel. Paul se muda. Bilbao: Astiberri, 2010. (Colección Sillón Orejero). Rústica con solapas. B/N. 112 páginas. 14 euros. ISBN: 978-84-92769-53-7.
[Totes les imatges: Michel Rabagliati. Font: Astiberri]
[TorontoRàdio: Jeanne Moreau: J'ai la mémoire qui flanche]
L'edició d'Astiberri de Paul se muda inclou al final del llibre una llista de totes les cançons que apareixen citades, dels Culture Club a Sonrisas y lágrimas, passant per Jeanne Moreau.
Demà obre el 29è Saló del Còmic de Barcelona. Entre les activitats paral·leles, dissabte 16 hi haurà un concert dels Tiki Phantoms, que actualment estan de gira presentant el seu nou i flamant disc: Los Tiki Phantoms mueven el esqueleto!
I no es perdin el número 77 de la revista El estafador dedicat als salons de còmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada