“Aquesta imatge, inspirada en l'edifici visionari aixecat al poble francès d'Hauterives pel carter Cheval, forma part de la sèrie de collages Paisajes imaginarios, elaborats amb paper, tisores i goma d'enganxar. La tècnica de composició és similar a la d'un trencaclosques obsessiu fet de paperets de vegades d'una mida ínfima. Hi busco conjugar la tècnica del collage dadaista desenvolupada per Hannah Höch, Heartfield i Max Ernst amb la tradició pictòrica, paisatgística i fantàstica del Bosco, Bruegel o Moreau”.
Per casualitat quan encara no fa un parell de setmanes, a La Sartén Littéraire, la Kira (una de les amigues d'aquest club de lectura) ens va dir que un dels capítols que més li havia agradat de Leonora (la novel·la sobre la vida de la pintora Leonora Carrington, escrita per Elena Poniatowska) era el titulat "El cartero Cheval". Com jo l' havia passat una mica per alt, uns dies després el vaig tornar a llegir, i llavors em va saber greu no haver-li prestat major atenció la primera vegada. Buscant més informació sobre el senyor Ferdinand Cheval, vaig saber que era tot un personatge i no m'estranya gens que els surrealistes André Breton o Max Ernst es fixessin tant en ell. Carter de professió, va dedicar durant 33 anys tot el seu temps lliure a aixecar un castell amb pedres que anava recollint mentre feia el repartiment de les cartes. Cap a l'any 1912, el facteur Cheval donava per acabat el seu al·lucinant Le Palais Idéal.
+ Le Palais Idéal du Facteur Cheval
Milicua exposa, fins el 9 de juliol, a la galeria Artur Ramon Antiquari de Barcelona: Piranesi Milicua, arquitecturas visionarias, on confronta els seus collages de Paisajes imaginarios amb gravats de Giambattista Piranesi (1720-1778). Igual que el carter Cheval, Piranesi també va ser un referent pels surrealistes.
[Torontoràdio: Pony Bravo: Noche de setas]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada