Vaig trobar molt divertits i estimulants els viatges en el temps que el protagonista de Midnight in Paris fa al París del passat, el de les avantguardes artístiques de principis del segle XX. I que conegui, entre d'altres, a Dalí, Buñuel, i a tot el cercle de Gertrude Stein, inclós Picasso. Aquella època sempre m'ha semblat fascinant, amb artistes que admiro moltíssim... sobretot per la seva obra, és clar. No sabré mai si el meu subconscient tenia raó i en persona devien ser un malson de paios! Les biografies de vegades donen pistes: Sobreviure a Picasso, per exemple...
Pablo Picasso
I tot això ve perquè, ara mateix, al Museu Picasso de Barcelona, un pot fer-se una mena de midnight in Paris amb Picasso. L'exposició Devorar París, Picasso 1900-1907 es un viatge al Paris dels artistes bohemis amb taller a Montmartre, el dels mil cafès i bars on parlar i discutir d'art amb una copa d'absenta al davant, dels balls sota els fanalets del Moulin de la Galette... o del cabaret de l'altre molí, el Rouge, el de les fires, teatre, llibreries, circs... L'exposició (molt pedagògica i amb l'excel·lent oportunitat de veure quantitat d'obres prestades d'altres museus d'arreu del món) mostra com tot l'entorn efervescent de la ciutat i l'assimilació dels mestres més rupturistes de la generació anterior (Puvis de Chavannes, Van Gogh, Gauguin, Tolouse-Lautrec, Rodin...) van propiciar que els nous artistes a la ciutat revolucionessin l'art a nivell mundial. I allà estava Picasso, des del principi, amb només 19 anyets. Provinent d' Espanya, el seu va ser també un viatge en el temps, però en aquest cas cap al futur.
+ Devorar París: Picasso 1900-1907. Museu Picasso de Barcelona, fins el 16 d'octubre de 2011.
[Torontoràdio: S. Bechet i J. Brousolle: Si tu vois ma mère]
1 comentari:
Tengo que ir a verla antes de personarme en el Lapin Agile o le Moulin de la Galette...eso si, mejor sus cuadros que ellos, panda de mamarrachas!
Publica un comentari a l'entrada