dijous, 25 d’agost de 2011

Elogi de la llum


Antonio López
Membrillero
1961
Òli sobre taula
49,5 x 50 cm.

En un carreró estret que surt al carrer d'Atocha, era al migdia i quasi ni me'n vaig adonar que passàvem pel seu costat, la meva amiga Taina em va avisar en veu baixa: és el Víctor Erice, deu viure per aquí perquè me'l trobo molt sovint. Quina casualitat, només unes hores més tard estaria jo al davant d'una de les pintures de codonyers d'Antonio López i me'n recordaria d'El sol del membrillo (1992), aquella pel·lícula d'Erice que recull tot el procés creatiu d'aquest pintor per retratar els codonyers del seu jardí i la dificultat per captar la llum del sol que cau sobre ells.

Des de les Avantguardes artístiques de principis de segle XX, la figuració realista en pintura arrossega cert rebuig del sector de l'art que va de modern, li donen fama de vella caduca, de no aportar res als nous llenguatges artístics... Entre els detractors n'hi ha també que defensen abans una bona fotografia que una pintura realista amb tot luxe de detalls. Doncs que vagin a veure l'exposició retrospectiva d'Antonio López al Museo Thyssen-Bornemisza i potser al sortir ho veuran d'una altra manera. Quan la pintura aconsegueix captar la llum de la realitat tal i com ho fa Antonio López, llavors el que trobem és molt més que una pintura: la vida a les imatges, un misteri que ens porta a una altra dimensió, a on no arriba ni la química fotogràfica o la foto digital.


Gran Vía
1974-1981
Òli sobre taula
93,5 x 90,5 cm.

L'exposició retrospectiva reuneix obres mestres de tots els gèneres que ha treballat: les impressionants vistes de Madrid, les escultures d'homes i dones nues, flors i altres natures mortes, codonyers, retrats, interiors com els dels quartos de bany... L'interès de López per triar temes de la realitat que l'envolta té un concepte de bellesa molt particular (com el de cadascú), però darrera de sigui el què sigui que pinta (un conill desossat, una tassa del vàter, un nadó o una flor), sempre hi ha aquella màgia especial que el fa tan gran com a artista. Després està el caràcter i la manera de fer d'Antonio López (que no el conec personalment, però m'encantaria), només cal veure la mateixa pel·lícula d'Erice, qualsevol entrevista o reportatge, per comprovar que sembla una persona sàvia, humil i senzilla que viu intensament l'art.

+ Antonio López. Museo Thyssen-Bornemisza, fins el 25 de setembre de 2011.

+ El sol del membrillo de Víctor Erice, 1992 (2:13:54)

[Totes les imatges: Museo Thyssen-Bornemisza]

[Torontoràdio: Le Mans: Un rayo de sol]